ACN Barcelona – L’Ajuntament de Barcelona planteja ampliar un 20% la capacitat global de les àrees de càrrega i descàrrega de la ciutat. Aquest és un dels principals objectius de l’estratègia que el consistori ha dissenyat de cara el 2030 per fer més eficient la Distribució Urbana de Mercaderies (DUM). També planteja multiplicar per quatre el volum de compres en línia que es lliuren en punts de recollida, passant del 10% actual al 40%; reduir un 50% les emissions associades a aquesta activitat; multiplicar per deu els vehicles de ciclologística; o promoure el disseny d’un automòbil de repartiment zero emissions. Tot plegat és fruit del procés participatiu desenvolupat amb associacions econòmiques, empresarials i sindicals i 62 entitats properes al sector.
La tinenta d’alcalde i directora de l’àrea d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Laia Bonet, ha explicat que l’Estratègia Municipal de la Distribució Urbana de Mercaderies 2030 és el resultat d’un treball conjunt entre el sector públic i el privat, i ha indicat que neix amb l’objectiu de fer que aquesta activitat sigui “més eficient, sostenible i segura”. Bonet ha apuntat que el comerç en línia “ha vingut per quedar-se” i ha considerat que cal buscar el millor encaix tenint en compte les particularitats de Barcelona i les necessitats dels seus habitants. En aquest sentit, durant el 2022, concretament entre juny i octubre, el govern local va dur a terme un procés participatiu amb associacions empresarials, econòmiques i sindicals de Barcelona, i també amb 62 entitats vinculades a la distribució de mercaderies.
Ha comentat que de les trobades mantingudes amb el sector privat se’n desprèn la necessitat de “potenciar el comerç de proximitat, la competitivitat i facilitar el procés pels compradors”, però alhora ha assenyalat que l’executiu local també ha posat sobre la taula punts a tenir en compte com reduir l’ocupació de l’espai públic, la sinistralitat vinculada a aquestes activitats i l’impacte negatiu que genera en el medi ambient. De la mateixa forma, ha explicat que d’aquesta feina conjunta van sorgir 10 objectius comuns de cara el 2030.
<strong>Més hores de càrrega i descàrrega</strong>
Un dels punts més destacats és el que planteja incrementar un 20% la capacitat de les àrees de càrrega i descàrrega en espais regulats que hi ha a la ciutat. “Si volem una ciutat de proximitat vol dir que les mercaderies han d’arribar a prop”, ha dit Bonet que ha considerat que és imprescindible ser “més eficients a l’hora d’identificar els millors espais per fer aquests usos i els horaris en què han de poder-se utilitzar”, ha apuntat.
Per la seva banda, Adrià Gomila, director dels serveis de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, ha matisat que tot i que en alguns casos les zones de càrrega i descàrrega creixeran perquè es faran més places en superfície i s’ampliarà l’horari en què els distribuïdors hi podran estacionar, en d’altres només s’estendran les franges horàries. A tall d’exemple ha comentat el cas de Portal de l’Àngel, on els vehicles només hi poden accedir en determinats moments del dia. “El que estem fent és anar més enllà i tenir en compte tots els factors”, ha apuntat Gomila que ha defensat que l’estratègia ha de ser prou flexible per adaptar la distribució de mercaderies al model de ciutat actual, incloent-hi les superilles. “En aquests punts s’apostarà per donar major flexibilitat d’usos a l’espai públic”, ha comentat. En qualsevol cas, ha remarcat que Barcelona “no ha arribat al seu sostre de zones de càrrega i descàrrega”.
Així mateix, ha indicat que també es contemplen accions com millorar la distribució de mercaderies als mercats municipals, usant espais interiors per fer operacions logístiques; o potenciar també la distribució urbana en horari nocturn simplificant els tràmits per aconseguir els permisos necessaris. També s’hi ha referit José Carlos Espeso, responsable de l’àrea de mobilitat de l’Associació Espanyola de Fabricants i Distribuidors, que ha advertit que permetent més repartiments de mercaderies durant la nit es reduiran els efectes de l’increment d’aquest 20% d’hores i espais de càrrega i descàrrega durant el dia. Alhora ha defensat la creació de nous centres de distribució tot recordant que hi ha molts locals buits que podrien reutilitzar-se amb aquesta finalitat.
<strong>Menys entregues a domicili</strong>
Precisament, una altra de les fites que planteja aquesta estratègia és aconseguir que el 40% de les compres en línia es lliurin en punts de recollida i que el 33% de les entregues es realitzin mitjançant Centres de Distribució Urbana de Mercaderies. “Volem un canvi de cultura i necessitem pivotar molt més sobre la recollida perquè l’entrega genera molts efectes colaterals perjudicials en termes d’espai públic, emissions, mobilitat i reducció de l’eficiència de l’activitat”, ha indicat la tinenta d’alcalde Laia Bonet. Actualment a la ciutat només el 10% dels lliuraments es fan a través de punts de recollida, de forma que la proposta suposaria multiplicar per quatre la xifra actual.
El consistori també planteja diverses mesures per reduir un 50% les emissions associades a aquesta activitat, impulsant polítiques de reconversió cap a vehicles més sostenibles, donant suport al sector privat per a fabricar un mitjà de distribució 0 emissions i potenciant la mobilitat sostenible en les mercaderies que s’envien des del mercat cap el client.
En aquesta mateixa línia, proposa multiplicar per deu els vehicles de ciclologística que operen a la ciutat – actualment n’hi ha 80 registrats- ; treballar en mesures per incrementar la seguretat dels repartidors de forma que s’assoleixi la fita de zero víctimes i zero ferits greus; o reduir un 60% la indisciplina entre els conductors d’aquests vehicles de distribució.
Així mateix, l’estratègia estableix crear una oficina específica de Distribució Urbana de Mercaderies per millorar la comunicació amb el sector i impulsar campanyes de sensibilització i comunicació, entre d’altres accions. A més, aposta per estendre al 75% dels municipis metropolitans l’aplicació SPRO, una eina que permet als professionals del transport de mercaderies detectar places de càrrega i descàrrega a la ciutat de Barcelona i altres poblacions de l’entorn de la capital catalana. Promocionar empreses i centres de recerca que ofereixin solucions per a la distribució de mercaderies o promoure la formació dels transportistes, són altres objectius destacats.
L’estratègia fixada es presentarà oficialment aquest dimarts en una jornada a l’auditori del Parc Tecnològic de Barcelona Activa. La cita servirà per exposar el retorn del procés participatiu dut a terme, així com conèixer les tendències actuals de la distribució urbana de mercaderies arreu del món. Hi participaran d’altres capitals europees en les quals Barcelona s’ha emmirallat a l’hora de definir el seu propi model, com per exemple Paris.
