ACN Madrid – El líder de Vox, Santiago Abascal, ha admès no saber perquè al poble de Bezana (Cantàbria) l’ajuntament de coalició format pel PP i el partit d’extrema dreta ha decidit censurar la projecció de la pel·lícula infantil ‘Buzz Lightyear’, on surten dues dones fent-se un petó. “No ho sé ni tampoc em preocupa”, ha dit al programa ‘Espejo Público’ d’Antena 3. “Però Vox no ha d’assumir la política cultural dels anteriors governs, i sí que penso que s’està sexualitzant els nens massa aviat”, ha afirmat. Durant l’entrevista, i quan se li ha demanat sobre un possible pacte PP-Vox a la Moncloa, Abascal ha respost que, a diferència del seu partit, és “possible” que Núñez Feijóo faci “el paripè” per amagar la intenció de pactar amb ells després del 23-J.
A poques hores per a l’únic cara a cara a Antena 3 entre Pedro Sánchez i Núñez Feijóo, el líder de Vox ha passat aquest matí pel programa ‘Espejo Público’. Allà, Santiago Abascal ha criticat que aquest format estengui el “bipartidisme” a l’Estat, perquè “no és representatiu de la realitat d’Espanya”, i ha reiterat que no es creu les enquestes (que prediuen que la formació ultra baixarà en escons al Congrés). “La nostra enquesta és la del carrer”, ha afirmat.
Sobre possibles pactes a La Moncloa, i quan Susanna Griso li ha demanat si Múrcia podria ser “el mirall d’Espanya”, Abascal ha reiterat que no es deixarà “fer xantatge pel PP”. El líder ultra veu “possible”, però, que el president dels populars, Alberto Núñez Feijóo, marqui distàncies amb Vox en campanya per “fer el paripè” i amagar la intenció de pactar-hi després del 23-J. “Per part nostra, però, la cosa és clara”, ha subratllat (en referència a la intenció de no “regalar” vots i entrar a govern).
En relació a si l’aritmètica els permetés sumar al Congrés i tenir majoria absoluta, i quan se li ha demanat si demanaria ser vicepresident d’un govern de coalició PP-Vox, Abascal ha assegurat que ell no posarà “línies vermelles”. Però que tampoc n’acceptarà. “Quan s’obrin les urnes nosaltres acceptarem la sentència que donin, i si és possible construirem l’alternativa sens plantejar xantatges ni línies vermelles, i sense acceptar-les”, ha afirmat.
<strong>”On és la cultura de la cancel·lació?”</strong>
Aquest vespre, Abascal farà un discurs centrat en la política cultural de Vox. Precisament, la conferència arriba quan hi ha hagut consistoris on la formació ultra governa que han cancel·lat obres de teatre o projeccions de pel·lícules, com ‘Orlando’ de Virginia Wolf o ‘Buzz Lightyear’ de Disney.
Sobre aquesta última, Abascal ha dit que no sabia per què el consistori de Bezana havia decidit no projectar-la dins el cicle de cinema d’estiu. “No sé a què es deu ni em preocupa”, ha assegurat. A més, el líder de Vox rebutja que es qualifiqui la decisió de censura. “I la cultura de la cancel·lació, on és? Què passa, que hem d’assumir la política cultural de programació dels anteriors governs? Farem el que considerem en funció del que creiem i l’interès de la gent”, ha dit.
Segons Abascal, a més, no s’ha de parlar de sexualitat a l’escola. “S’està sexualitzant els nens a unes edats massa primerenques”, ha afirmat.
Durant l’entrevista a ‘Espejo Público’, Griso també li ha demanat al líder ultra sobre altres punts del programa electoral de Vox. Entre d’altres, la voluntat dels ultres de derogar la llei de l’avortament i l’eutanàsia, o el rebuig a parlar de violència de gènere. Abascal ha dit que l’avortament és una “pràctica anticonceptiva” i que “no és raonable” que la llei actual permeti que una menor pugui decidir avortar “sense el consentiment dels pares”.
En relació a l’eutanàsia, Abascal ha dit que, tot i que existeixin comitès de bioètica, la legislació “ofereix la mort i la deixa en mans de familiars i institucions desaprensives”. I sobre la violència de gènere, el líder ultra ha dit que la llei actual “no serveix per protegir les dones sinó per criminalitzar els homes”. “Quan un home mata una dona, penso que és un assassinat”, ha afirmat. Per últim, ha tornat a insistir en el seu discurs xenòfob, criticant la immigració, i en la voluntat de derogar també la ‘llei trans’.
