Final catalana de la Champions femenina de Waterpolo malgrat que Espanya ens roba les nostres victòries

El CN Sabadell i el CN Sant Andreu han fet història a l’esport mundial, en aquest cas en el waterpolo femení, un país petit que té un estat com l’espanyol en contra ha fet possible que els dos equips arribessin a la final de la màxima competició europea i jugant en camp contrari.
La perversió de tot plegat i fruit de la desídia dels dirigents polítics del país, consisteix que aquestes jugadores no poden competir internacionalment amb la selecció catalana, són obligades en ple segle XXI a jugar amb Espanya, ens segresten per llei les jugadores per obtenir les victòries que sense robar mai aconseguirien. L’esport espanyol no sap perdre i lluita per continuar prohibint les victòries catalanes.
Mentre que Euskadi aconsegueix que en aquells esports on Espanya quasi no té potencial obtenir el reconeixement de les seves seleccions, com el cas de la pilota basca, a Catalunya ens continuen prohibint, van abocar fins i tot van pagar prostitutes per evitar que a Fresno fos reconeguda la selecció d’hoquei sobre patins, en un escàndol de monarquia bananera.
Aquesta tarda podreu veure aquest espectacle únic protagonitzat per l’esport català femení (17,30 h per Esport3) guanyi qui guanyi una lliçó per la classe política que hauria de treballar intensament per tal que el waterpolo femení català de selecció fos reconegut per la Federació Internacional.
Ens hi posem? Cal recuperar la Plataforma pro Seleccions avui en liquidació per les lluites fratricides i per la poca voluntat del president de l’Associació que promou el Comitè Olímpic Català, Gerard Esteve. I si Òmnium s’implica d’una vegada en la cultura esportiva? I assumeix rescatar la Plataforma pro Seleccions Catalanes?