Euskadi manté les deduccions fiscals en l’habitatge

Mentre els bascos mantenen la històrica deducció per compra d’habitatge habitual, la resta de l’Estat fa més d’una dècada que la va extingir, obrint una bretxa de desigualtat en les polítiques públiques d’accés a la llar.

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en el principal maldecap social i econòmic del país, però no tots els ciutadans disposen de les mateixes eines fiscals per fer-hi front. El contrast en el mapa impositiu espanyol ha tornat al centre del debat polític: els ciutadans del País Basc gaudeixen, des de fa dècades, d’una generosa desgravació fiscal per la compra d’habitatge habitual en el seu tram autonòmic de l’IRPF. En canvi, per a la resta de l’Estat, aquesta deducció va desaparèixer de forma general l’1 de gener de 2013, quedant limitada només en règim transitori per a aquells que havien comprat la seva llar abans d’aquella data.

Aquesta asimetria fiscal, blindada pels règims forals d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, permet als contribuents bascos deduir-se anualment fins a un 18% (i un 23% en el cas dels joves menors de 36 anys o famílies nombroses) de les quantitats invertides en la seva llar, amb un crèdit fiscal acumulat que pot arribar als 36.000 euros per persona.

Un problema evident de desigualtat interna

Quan es defensen les polítiques públiques d’habitatge des d’una perspectiva d’equitat, aquest fet posa sobre la taula un clar problema de desigualtat dins de l’Estat espanyol. Mentre un jove a Bilbao rep un impuls fiscal directe per part de la seva hisenda foral per adquirir el seu primer immoble, un jove a Barcelona o a Madrid ha de fer front a preus igualment prohibitius sense cap mena d’ajuda en la seva declaració de la renda per a noves adquisicions.

Els experts adverteixen que no es pot articular un pacte real pel dret a l’habitatge si s’ignora aquesta esquerda que divideix els ciutadans en funció del territori on resideixen. Si l’objectiu real de les administracions és facilitar l’emancipació i l’accés a la propietat, les regles del joc haurien de tendir cap a la convergència.

El moment clau per a la igualació de Catalunya

En ple debat sobre el finançament singular i la sobirania fiscal de Catalunya, diversos sectors socioeconòmics assenyalen que ara és el moment idoni perquè els catalans s’igualin a Euskadi o aconsegueixin un marc fiscal similar. La reclamació d’una fiscalitat pròpia per a Catalunya no només ha de servir per gestionar millor els recursos lineals, sinó per dissenyar incentius potents que alleugereixin la càrrega hipotecària de les famílies.

Si Catalunya aconsegueix desplegar les competències normatives suficients, la recuperació de la deducció per compra d’habitatge podria ser la mesura estrella per compensar l’escalada de preus a l’àrea metropolitana. En cas contrari, la bretxa fiscal amb el País Basc continuarà sent un recordatori incòmode de les diferents velocitats de benestar que conviuen dins del mateix Estat.

📌 Dades del cas pràctic assumit

• Membres: Parella de 40 anys i 2 fills.
• Sou familiar: 60.000 € bruts anuals (repartits en 30.000 € cadascun).
• Preu de compra de l’habitatge: 250.000 €.
• Finançament (Hipoteca): Demanen el 80% (200.000 €) i aporten 50.000 € d’estalvis.
• Pagament anual de la hipoteca (Capital + Interessos): Suposem una quota hipotecària conjunta de 1.100 € al mes, que equival a 13.200 € a l’any (6.600 € abonats per cada membre de la parella).

📊 Comparativa de l’impacte fiscal l’any de la compra