El col·lapse de la xarxa de Rodalies a Catalunya, amb la suspensió total del servei després del tràgic accident de Gelida que va causar la mort d’un maquinista en pràctiques i desenes de ferits, ha tornat a posar sobre la taula una realitat que sectors independentistes denuncien fa anys: l’espoli fiscal i la consegüent desinversió estructural condemnen les infraestructures catalanes a la marginalitat.
Milers de viatgers es van veure obligats a buscar alternatives per carretera quan els trens de Rodalies van deixar de circular durant dies després de l’accident causat per la caiguda d’un mur de contenció a causa de pluges intenses. La Generalitat i els sindicats van haver de negociar condicions de seguretat amb Renfe i Adif abans de reactivar progressivament el servei, però la percepció de caos i manca de previsió ha quedat gravada en l’opinió pública.
Des de l’independentisme, aquesta crisi no és un fet aïllat sinó la punta de l’iceberg d’un problema estructural. Junts per Catalunya ha insistit que el col·lapse del servei és conseqüència directa de dècades de desinversió que, asseguren, són una manifestació de l’espoli fiscal que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol. En roda de premsa, el portaveu Salvador Vergés ha reiterat la necessitat d’un traspàs “real” de Rodalies i la implementació d’un concert econòmic que posi fi a l’espoli i permeti invertir de manera sostenible en infraestructures clau.
L’argument central és que els recursos que Catalunya aporta en forma de tributs no es retornen en inversions proporcionals, deixant la xarxa ferroviària condicionada per un infrafinançament crònic que acaba traduint-se en serveis poc fiables i infraestructures obsoletes. Aquesta percepció està reforçada per múltiples dades sobre la baixa proporció d’inversió estatal a la xarxa de Rodalies comparada amb altres regions, que ha ocasionat centenars d’incidències i retards acumulats al llarg dels anys.
Organitzacions com l’ANC han incidit en la fragilitat d’unes infraestructures “abandonades”, mentre militants i polítics independentistes assenyalen la manca de control polític real com una prova de la incapacitat de l’Estat per gestionar els serveis essencials de Catalunya amb criteri i equitat.
Per a sectors sobiranistes, el missatge és clar: sense un model fiscal just que respecti els recursos que genera Catalunya, i sense un traspàs de competències que vagi més enllà de la propaganda, Rodalies continuarà sent un servei episòdicament caòtic, però permanentment sotmès a una lògica d’espoli i subfinançament. Queda clar que sota l’autonomia tot això no és possible, només la independència pot millorar la situació.
