Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha donat per tancat oficialment l’expedient d’investigació sobre la campanya de falsa bandera dels cartells contra els germans Maragall i l’Alzheimer. Ho ha fet amb la presentació de les conclusions de la comissió de garanties davant el Consell Nacional, de la mà de la responsable de compliment, Mireia Ingla. Tot i el clamor intern per una total transparència, la resolució clou el cas assenyalant exclusivament quatre exmilitants i evitant qualsevol depuració de responsabilitats cap a l’actual direcció de la formació, que formava part de la cúpula quan es van girar aquestes accions.
L’informe final apunta de forma directa als exvicesecretaris de comunicació Sergi Sabrià i Marc Colomer com a principals artífexs, mentre que rebaixa la responsabilitat de l’exdirector de comunicació, Tolo Moya, i del militant de l’Anoia que va executar l’encàrrec, al·legant que complien ordres. Com que cap dels quatre investigats manté actualment la militància al partit, la comissió de garanties ha resolt no proposar cap mena de sanció, una decisió que ha encès el debat sobre si s’està utilitzant la marxa d’aquests perfils com un tallafoc polític.
Silencis i punts foscos: el ninot de Sant Vicenç dels Horts
Un dels punts més polèmics del tancament de l’expedient és la gestió d’altres accions de la presumpta ‘trama B’. L’informe deixa totalment a l’aire l’autoria del ninot d’Oriol Junqueras que va aparèixer penjat d’un pont a Sant Vicenç dels Horts. Malgrat el buit en la investigació sobre aquest fet, el secretari general adjunt de la formació, Oriol López, ha aprofitat la seva intervenció per lamentar el que considera un «assenyalament públic sense proves» contra el col·lectiu Free Junqueras, protegint així l’entorn de l’expresident del partit sense aportar llum sobre qui va cometre realment l’acte.
En paral·lel, l’exdiputat Joan Tardà, vinculat a la denominada ‘comissió de la veritat’ presentada en el passat congrés, ha reclamat a través de les xarxes socials la publicació íntegra de l’informe. Tardà considera imprescindible que el document sigui accessible a la ciutadania com un acte de reparació real cap a la societat i per honorar la pròpia història d’ERC.
«Perdó» de paraula i promeses de futur
Davant del Consell Nacional, Oriol López ha demanat «perdó» en nom d’ERC als afectats, a la militància i a la societat, admetent el «dany humà i polític» causat per unes pràctiques que ha titllat d’inacceptables. «Una causa legítima no converteix en legítima qualsevol actuació», ha sentenciat López, reconeixent de forma implícita l’existència de mètodes immorals dins l’aparell.
Per mirar de girar full, el partit s’ha compromès a aplicar un seguit de reformes organitzatives internes per impossibilitar la creació de qualsevol «estructura informal o paral·lela» en el futur. Entre les mesures anunciades destaquen:
- Traçabilitat absoluta de les decisions de caire polític.
- Major control financer i auditoria dels recursos de l’organització.
- Transparència interna per recuperar la confiança trencada entre la militància.
Amb aquest moviment, la direcció d’ERC intenta tancar definitivament la crisi de reputació més gran dels darrers anys, tot i que el document final deixa obertes nombroses incògnites sobre el grau de coneixement real que tenien els actuals comandaments de les clavegueres de la formació.
