L’espoli fiscal, lamentacions i seguim en el dia de la marmota
Catalunya torna a viure el mateix bucle de greuge econòmic de cada any, en una mena de «dia de la marmota» financer que sembla no tenir fi. Foment del Treball ha tornat a alçar la veu per denunciar una situació que considera «intolerable» i «inadmissible»: durant l’any 2025, Catalunya només va rebre el 8,6% de la inversió territorialitzada realment executada per l’Estat, sumant un total de 1.321 milions d’euros.
Aquesta xifra representa menys de la meitat del pes real de l’economia catalana, que aporta un 19% al Producte Interior Brut (PIB) estatal. Segons les dades exposades per la patronal, el grau de compliment de l’Estat respecte als pressupostos territorialitzats del 2023 (que van ser prorrogats) es va quedar en un nefast 57,4%.
Un lament crònic sense propostes de ruptura
Malgrat la contundència de les queixes pel deute històric i el drenatge de recursos que pateix el teixit productiu català, les solucions plantejades per la patronal tornen a moure’s dins dels marges de la gestió autonòmica ordinària, sense abordar el problema estructural de l’espoli fiscal.
Davant d’aquest escenari de paràlisi, la principal reclamació de Foment s’ha limitat a demanar un acord polític majoritari entre el Govern i el Parlament per instar l’executiu central a traspassar a la Generalitat els recursos que es pressuposten i mai es tradueixen en obres públiques. L’objectiu de la patronal és que el govern català assumeixi directament la gestió de les actuacions que l’Estat deixa constantment pendents, una fórmula administrativa que esquiva el debat de fons sobre el model de finançament i la sobirania fiscal de Catalunya.
