El tauler polític espanyol s’ha dinamitat de forma irreversible aquest dilluns. El Tribunal Suprem ha condemnat per unanimitat l’exministre socialista José Luis Ábalos a 24 anys i tres mesos de presó, i el seu assessor Koldo García a 19 anys i vuit mesos. La gravetat de la sentència pel ‘cas de les mascaretes’ ha fulminat la línia de flotació de l’executiu central, deixant la legislatura ferida de mort i forçant l’horitzó d’unes eleccions generals anticipades de cara al proper mes de febrer.
Una xarxa criminal a l’epicentre del poder
La resolució de l’alt tribunal és demolidora. Un mes i mig després que el judici quedés vist per a sentència, els magistrats han conclòs sense fissures que Ábalos, García i l’empresari Víctor de Aldama van formar part d’una “organització criminal”. El text judicial descriu una trama que va aprofitar els pitjors moments de la pandèmia per cometre “greus delictes de corrupció” des de l’interior del Ministeri de Transports.
Malgrat la duresa de les penes, el Suprem ha fixat uns límits màxims de compliment efectiu:
- José Luis Ábalos: Límit de compliment de 16 anys i mig de presó.
- Koldo García: Límit de compliment de 15 anys de presó.
- Víctor de Aldama: Condemnat a 4 anys i mig. Tanmateix, l’alt tribunal en proposa la suspensió de la pena si no delinqueix, presenta un informe semestral d’activitats i fa un any de treballs comunitaris.
Rumb al febrer: col·lapse parlamentari
L’impacte de la sentència ha extret l’oxigen que li quedava a la majoria parlamentària. L’oposició en bloc ja exigeix la dimissió immediata del president del Govern, mentre els socis habituals de coalició i d’investidura comencen a marcar distàncies per evitar el desgast electoral.
Amb uns pressupostos impossibles de pactar i l’ombra de la corrupció instal·lada a la Moncloa, fonts governamentals ja assumeixen que la convocatòria d’eleccions per al febrer és l’única sortida política viable per evitar una agonia institucional insostenible.
