Priorització de l’agenda estatal i renúncia a la independència en favor d’una Catalunya satèl·lit de Madrid
Aprofitant el dia d’Abacus, la seva direcció atorga a Gabriel Rufián, candidat electoral, una gran publicitat oferint la presentació del seu llibre, tot plegat mostra com els favors en política tenen retorn. En un acte celebrat al campus de la Ciutadella de la UPF, s’ha fet palesa una mutació estratègica de gran calat en l’entorn cultural i polític català. La cooperativa Abacus ha entrat de ple en campanya electoral oferint un altaveu a Gabriel Rufián per a desplegar un discurs centrat en l’espanyolització de la política catalana. Acollint-se a la premissa d’aturar l’avenç de la dreta i la ultradreta a l’Estat, l’acte ha servit per arraconar definitivament l’històric objectiu fundacional d’ERC d’avançar cap a la independència, substituint-lo per una lògica de blocs subordinada a la governabilitat de Madrid.
Rufián aprofita el focus per postular-se com a successor
La gran sorpresa de la jornada ha estat l’anunci explícit de les ambicions personals del portaveu republicà. Rufián ha assegurat sense embuts que li agradaria presidir la Generalitat de Catalunya «després de l’Oriol», en referència a l’actual president d’ERC, Oriol Junqueras. El diputat a les Corts Espanyoles ha reconegut que arribar al capdavant del Govern català és una idea que té present «des d’aquest últim any, per molts motius», obrint de bat a bat la cursa de la successió interna a la formació.
Aquesta declaració ha aixecat recels immediats en diversos sectors sobiranistes, que recorden que Rufián fa anys que manté la seva residència i el gruix de la seva a Euskadi, lluny de la realitat quotidiana de Catalunya, i que ell mateix ha admès públicament en reiterades ocasions no disposar de temps per a recórrer i conèixer de prop el teixit del territori català.
Subordinació estratègica a les esquerres estatals
Davant la manca d’acords i coalicions estables entre les forces progressistes del país de cara a les properes eleccions, Rufián ha justificat la seva estratègia defensant la necessitat de «trobar espais de col·laboració electoral entre les esquerres sobiranistes, nacionalistes i independentistes amb l’esquerra estatal». Segons la seva anàlisi, el nucli del problema rau en la debilitat de les forces progressistes espanyoles: «Si no suma, ens enfrontem a un patiment brutal», ha alertat, situant l’estabilitat política d’Espanya com a prioritat absoluta per sobre de l’agenda sobiranista.
En clau estrictament catalana, el candidat in pectore ha dibuixat un full de ruta que passa exclusivament per aliances de gestió autonòmica, assenyalant que el futur de l’esquerra requereix espais de trobada permanents entre els Comuns i ERC per fer front a un context que augura de «patiment social bestial». Amb aquest moviment, emparat per la infraestructura d’Abacus, es consolida el gir d’un sector d’ERC que prioritza el pactisme estatal a canvi de rebaixar les aspiracions nacionals de Catalunya.
