Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Qui guanyarà el 14F?

|

- Publicitat -

Molt se’n parla, a les sobretaules més virtuals que reals per desgràcia pandèmica, de qui guanyarà el 14F. JuntsXCat? ERC? PSC?

Personalment, crec que és bastant irrellevant qui guanyi pel que fa a partits. Això va simplement de si es passa o no del 50% de vots i escons pel que fa al Procés de Catalunya. Això és l’únic que mirarà Europa. Això és l’únic que importa.

Publicitat

La meva aposta -no el meu desig- és que guanyarà l’espanyolisme. Per dos motius: d’una banda, per l’esgotament i desencís en el bàndol “indi”, i d’altra, per la correlació entre els conceptes “negacionisme” i “unionisme”.

M’explicaré:

1.- Esgotament: La lluita fratricida entre els diferents partits que, quan anaven de la mà, van facilitar que la majoria del poble anés a votar l’històric 1 d’octubre, és evident i fa molt mal.

I fa mal parlar-ne -segurament per això ningú en parla-, però molta responsabilitat sobre la falta d’unitat la tenen els mateixos presos polítics: des del primer dia que van ser capturats, no van ser capaços ni de procurar-se una defensa conjunta, ni de fer cap acció unitària.

Això, afegit als pactes i/o suports d’alguns partits “indepes” amb carcellers i pares del 155, ha provocat l’esgotament i el desencant d’una part important d’aquells que són els seus votants naturals.

2.- Negacionisme: Quan es duen a terme concentracions públiques que escapen de les normes sanitàries obligades o recomanades, ja siguin de caire negacionista o per anar de farra, i en veiem les imatges… Què pensem? També costa parlar-ne, però… qui creieu que protagonitza majoritàriament aquestes concentracions? Unionistes o independentistes?

Tots sabem que el seny i la rauxa són identificadors d’una part dels votants. I en aquesta època pandèmica, el seny porta al respecte, si no por, a la situació sanitària actual.

Et pot interessar  ERC pregunta a Puigdemont si Junts tornarà a investir Aragonès

I també és un fet que el tarannà català té aversió als riscos innecessaris i col·labora en el bé de la comunitat. Això és el que ens va fer creure en un procés d’independència civilitzat i sense violència. I aquesta obediència és la que ara se’ns pot girar en contra.

Per tant, el seny pot portar a molts d’aquests votants a justificar-se en el perill d’anar a votar per no fer-ho. Una simple anàlisi del que ha passat a Portugal fa pocs dies ens dona pistes: una disminució rellevant en la participació electoral ha anat acompanyada d’un augment significatiu del vot a la ultradreta.

Desitjo, un cop més, equivocar-me i demostrar que no sóc bon futuròleg. És més, no només voldria perdre l’aposta, sinó que aniré a votar. Amb una agulla d’estendre al nas a més de la mascareta, però votaré. I tant que sí! Votar no només no ens ha de fer mai por, sinó que és el mínim que estem obligats a fer.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut