A les dotze assemblees locals que presenten la ponència se n’hi han sumat tretze més que també hi donen suport. En total, els vint-i-cinc nuclis creuen que la CUP s’ha de presentar a les eleccions al Parlament com ‘un gest de responsabilitat cara el país i les seves classes més populars, que no entendrien que la formació prioritzés els interessos propis als interessos generals’.
Les assemblees signants entenen que la conjuntura actual és propícia per al naixement d’una formació nítidament independentista, d’esquerres i rupturista, precisament perquè es viu un ‘moment de desengany de la ciutadania amb els partits polítics convencionals, un moment de crisi política i crisi econòmica, on les opcions politiques actuals queden mancades de credibilitat i de capacitat per retornar la dignitat a la ciutadania catalana’.
Treball municipalista i parlamentari
Creuen que el treball municipalista ‘no pot servir d’excusa per evitar assumir noves esferes de consolidació del projecte CUP’ i entenen que ‘aquests dos àmbits de treball,
el nacional i el municipal, són del tot complementaris i no s’exclouen’. Per tant, es desmarquen obertament de la visió exclusivament municipalista de la CUP i advoquen per compaginar els dos àmbits: ‘La CUP no pot estar subjecta als exclusius límits de les institucions locals, amb mínimes competències i quasi nul·la capacitat per introduir propostes polítiques que plantegin canvis substancials en les polítiques relatives al treball, el medi ambient, la cultura, la sanitat, l’educació, i la consecució de la ruptura democràtica amb l’estat espanyol i l’emancipació nacional de la nació catalana’.
Advoquen per donar més projecció pública a la formació, donant a conèixer quines propostes fa per a millorar la societat catalana en general, una tasca que des de l’àmbit exclusivament municipalista consideren que no es pot dur a terme. La CUP ha de ‘ser un actor polític fàcilment identificable per part de la ciutadania, per a poder canviar la societat i intervenir-hi’, reblen.
També esgrimeixen el fet que les assemblees de Mataró i Manresa avalen la ponència, precisament les dues poblacions amb major número d’habitants on la CUP hi té presència. Aquest fet demostra ‘que la presència de la formació al Parlament autonòmic no faria més que reforçar les polítiques locals’.
