- Publicitat -
Terribas, que li ha preguntat sobre la possibilitat que algun membre de la seva família o amic en formi part, Millo ha admès que no era una opció desgavellada, “no seria estrany, hi ha 400 CDR a Catalunya”. Lluny de repetir la discursiva estigmatitzadora que titlla els comitès de violents, el delegat afirma que és “un fenomen sociològic digne d'estudi”, perquè és “una organització viva que aprèn a mesura que actua, amb una finalitat clara que és la defensa de la declaració de la República”.
El líder popular, a més, reconeix la transversalitat del moviment, “està format per gent de morfologia molt diferent, gent gran, moviments veïnals, estudiants, universitaris i executius d'empreses” que han aconseguit un fet “impensable” i és rodejar de gent “pacífica i pacifista” els qui abans actuaven amb “expressions violentes i generaven aldarulls”.
Per exemplificar aquesta teoria Enric Millo s'ha agafat als fets que varen ocórrer durant la vaga del 8 de novembre, on es van tallar les vies de l'Estació de Sants: “on es veu que algú va dir “marxem” i tothom va marxar, es veu perfectament que hi ha gent que marxa, recull escombraries i ho deixen tot endreçat, però n'hi ha qui els critica i els renya”. En aquest sentit, el representant del Gobierno ha desautoritzat els polítics que generalitzen el caràcter agressiu dels CDR, “no es pot afirmar genèricament és que totes les organitzacions són de caràcter violent, però tampoc es pot negar que hi ha qui utilitza aquesta coartada per actuar de manera violenta”. Paraules que han servit a Mònica Terribas per demanar-li que faci “un seminari amb tots els responsables dels partits espanyols no coneixen la realitat dels CDR i els qui han parlat de kale borroka, terrorisme i els hi fes 5 cèntims de la realitat”.
Publicitat
