El Col·lectiu Crisol encara mereix una tercera entrega de les Veritats de la Fira d’Abril. El nostre ànim perquè els lectors d’aquestes planes s’informin i entenguin què hi ha darrere de la Fira d’Abril fa necessari un últim repàs a aquest pervers col·lectiu.
Els objectius de Crisol i els seus membres vinculats al PSC ja han estat explicats en les parts A i B. Ara, però, ens ocuparà un tema clau. Qui n’és l’ideòleg? Aquest intent del PSC per controlar els immigrants andalusos va ser a càrrec d’un tal Francesc de Carreras. Segur que us sona, ja que és un dels “intel·lectuals” de les files de C’s. De fet, un dels motius pels quals aquest partit segregador neix és perquè al PSC se li descontrola el monstre creat: Crisol. Fora de control a causa de la força i la dimensió del col·lectiu, neix un partit que sense complexes dóna suport a totes les idees espanyolitzadores del citat col·lectiu Crisol. Per donar més proves dels fets, Francesc de Carreras és íntim de Josep Maria Sala (vegeu part A).
Encara n’hi ha més, perquè el Col·lectiu Crisol compta amb dos noms més del PSC de la llarga llista que podeu veure a la part B: Celestino Corbacho, alcalde de l’Hospitalet, i Manuela de Madre, vicepresidenta del PSC. Tots dos, induïts per la força de Crisol, en una amalgama d’on ja no se sap qui decideix per qui, defensaven el discurs que el PSC no guanyaria mai amb claredat a Catalunya fins que no es presentés un candidat de fora de Catalunya. El que no sabien és que no només això era fals, sinó que amb el seu discurs segregador que avantposava l’origen del candidat a les seves facultats, no només els creava un debat en contra sinó que donava vots a C’s.
C’s encara hi té més a veure en tot això. En la pròxima entrega us explicarem què és la Cecrec i com també afavoreix l’aparició de C’s.
