Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa és la institució catalana amb un menor nivell de solvència, segons l’examen dels supervisors bancaris. En el pitjor dels escenaris contemplats fins a finals d’any, el seu ‘Tier 1’ estaria en el 3,9%, més de dos punts per sota del mínim establert per a la prova. En el cas d’un empitjorament de la situació macroeconòmica que no produís un ‘shock’ financer, aquest indicador se situaria en el 4,5%, mentre que si es manté la situació actual, es mantindria en el 6,4%. Per garantir la seva solvència, segons l”stress test’, l’entitat hauria de demanar 1.032 milions més al Fons de Reordenació Bancària (FROB), que se sumarien als 1.250 milions que ja han estat compromesos.
Unnim, formada per Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu, no surt molt millor parada de l’examen. El supervisor considera que el seu ‘Tier 1’ cauria fins al 4,5% si hi ha una crisi financera aguda. En canvi, es quedaria en el 5,1% en una situació adversa i en el 6,6% en un escenari com l’actual. Unnim hauria d’obtenir 270 milions d’euros del FROB per mantenir el seu ‘Tier 1’ en el 6% en el pitjor dels escenaris. L’entitat ja ha rebut 380 milions.
L’entitat resultant de la fusió entre La Caixa i Caixa Girona és la més solvent entre les catalanes, segons aquesta prova. El test constata que, en cas d’un ‘shock’ en l’economia europea, el ‘Tier 1’ se situaria en el 7,7%, mentre que, en un escenari advers, estaria en el 8,5% i, si la situació financera es manté fins a finals d’any, la seva solvència seria del 10,6% (per sobre de la de finals de 2009).
Per la seva banda, el ‘Tier 1’ del Banc Sabadell retrocediria fins al 7,2% en el pitjor escenari possible (es quedaria en el 7,7% en un escenari advers i en el 9,6% en la millor situació).
La SIP o fusió freda de Caixa Penedès, Caja Múrcia, Sa Nostra i Caja Granada mantindria la seva solvència en el 7% en cas que a finals d’any s’hagués produït una crisi de deute sobirà que repercutís sobre la situació econòmica. Si la situació empitjora, però no s’arriba a un ‘shock’ financer, el Tier 1 de l’entitat se situaria en el 7,6%. Mentre que si el context econòmic es manté, es presumeix que tancarà l’any amb un 9,7% de ‘Tier 1’.
Per últim, la fusió freda de set entitats en la què està inclosa Caixa Laietana (liderada per Caja Madrid i Bancaja), que és l’entitat més gran per volum d’actius en tot el sistema financer espanyol, tindria un ‘Tier 1’ del 6,3% en cas de ‘shock’ financer; del 6,8%, en cas d’un escenari advers i del 8,8%, si es manté la tendència actual.
Els exàmens de les entitats financeres
Després de la crisi de deute sobirà i els consegüents sotracs als mercats financers i a iniciativa de l’Estat espanyol, els socis de la UE van acordar portar a terme proves de resistència a la banca per tal de demostrar la solvència del sistema financer. Els exàmens han estat elaborats pels reguladors bancaris de cada país (el Banc d’Espanya, en el cas de l’Estat espanyol), el comitè de supervisors europeu (CEBS) i han tingut la col·laboració del Banc Central Europeu i la Comissió Europea. En total, han estat 91 entitats europees les que s’han sotmès als ‘stress test’, xifra que representa el 65% del sistema financer europeu. Però no tots els països han sotmès a control al mateix nombre d’institucions. En el cas espanyol s’han analitzat 27 entitats: vuit bancs i 19 caixes, el que suposa un 90% del sistema financer.
Les proves estableixen tres escenaris teòrics que contemplen un empitjorament progressiu de l’economia i avancen com es comportaria cadascuna de les entitats en els tres casos. La solvència es mesura a partir de l’indicador ‘Tier 1’, un dels que comptabilitza la solvència de bancs i caixes. Tot i que el límit legal està establert en el 4%, els supervisors que han dissenyat aquestes proves han establert el 6% de ‘Tier 1′ com a mínim que garanteix la solvència de les entitats financeres i que, per tant, permet aprovar l”stress test’.
