Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

Unió fulmina el front independentista de Girona

La batalla interna entre el sector independentista i duranista d’Unió a Girona s’ha cobrat la primera baixa. Albert Riera, regidor i portaveu adjunt del grup municipal de CiU a Girona, ha anunciat la seva renúncia a plantar cara per ser el número dos de Carles Puigdemont a les llistes per a les properes eleccions municipals. En un article al diari El Punt, Riera explica que pren aquesta decisió per ‘evitar un conflicte que perjudiqui la candidatura’ afirmant obertament que hi veu ‘interessos conjunturals de partit difícils d’entendre’. Tal i com va avançar AraGirona.cat, la substitució inesperada de Riera -que ja va ser el número 2 l’any 2007- pel cap de gabinet de la Fundació Príncep de Girona, Xavier Ribera, s’inscriu en les maniobres del líder del partit, Josep Antoni Duran i Lleida per a situar en els llocs clau de l’aparell a dirigents de la seva màxima confiança i estendre aquesta política a les agrupacions locals que li són rebels.

Redacció
Redacció 02/02/2011

A Girona els militants i simpatitzants d’Unió donaven per fet que de cara a les municipals de 2011 es repetiria el tàndem de 2007 format per Carles Puigdemont i Albert Riera. És per això que la decisió de presentar una candidatura alternativa dins d’Unió per disputar el segon lloc a les llistes a Albert Riera va agafar per sorpresa. Al darrere hi hauria la diputada Elena Ribera, amb el vist-i-plau de la direcció nacional per tal de col·locar, com finalment s’ha produït, algú de la confiança de la direcció, en aquest cas Xavier Ribera, actual cap de gabinet de la Fundació Príncep de Girona.

Tot plegat arriba després que UDC-Girona i les joventuts del partit donessin suport explícit a la consulta independentista del 25 d’abril. I és que fins ara, Unió a Girona ha mostrat desacomplexadament el seu sentiment independentista, en clara oposició a les tesis d’entesa amb Espanya propugnades per Josep Antoni Duran i Lleida: des de tenir penjada l’estelada al balcó de la seu a donar suport a la consulta popular sobre la independència o a presentar un parell de ponències marcadament sobiranistes al darrer congrés del partit, l’any 2008.

Fa uns dies, Duran i Lleida ja va reorganitzar l’estructura del partit per tal d’apartar-ne els dirigents més nacionalment conscients.

Girona, la clau de volta
Els sectors sobiranistes d’Unió temen que un cop Duran ha guanyat la batalla de Girona, es vegi amb forces suficients per anul·lar d’altres nuclis que tampoc comparteixen el seu marc nacional, com pot ser, per exemple, el de Granollers, que també va donar suport explícit a la consulta independentista penjant una gran pancarta al balcó de la seva seu.