La segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, ha estat l’encarregada de donar, a quarts d’una del migdia, la sortida de la marxa de vehicles d’emissions de gasos ‘zero’ al Parc de la Ciutadella. La comitiva ha circulat per l’avinguda Marquès de l’Argentera, passeig d’Isabel II, el passeig de Colom, l’avinguda Paral·lel, carrer Entença, Carrer València, passeig de Gràcia, Gran Via, plaça Tetuan, passeig de Sant Joan, passeig de Lluís Companys fins novament el Parc de la Ciutadella, on s’ha llegit un manifest.
Es tractava, doncs, d’un recorregut per els carrers més transitats de la capital catalana. ‘És la primera concentració d’aquestes característiques que es fa a l’estat espanyol’, ha comentat Jordi Miralles, de la Fundació Terra, fet que demostra la intenció de ‘normalitzar’ la presència d’aquests vehicles a la ciutat. La Marxa Z ha tingut com a clar precedent el Ral·li Solar, que es va fer entre els anys 2002 i 2006. ‘Ara es vol aconseguir que un dia a l’any, les persones que tingui aquests tipus de vehicles puguin circular tranquil·lament pel carrer’, ha comentat Miralles.
I és que cada vegada sorprèn menys veure en acció aquests vehicles, tot i que la seva presència a Catalunya i a l’estat espanyol encara és molt minsa. Malgrat que no ha pogut precisar quants utilitaris hi ha en territori català perquè ‘molts no estan matriculats’, Jordi Miralles assegura que ‘estem molt per darrere de la resta d’Europa’. El portaveu de l’entitat ecologista ha remarcat també que Barcelona és actualment ‘la segona ciutat més contaminada’ al continent europeu.
Si bé són cada cop més les empreses que comercialitzen amb aquests aparells i, fins i tot, administracions com l’Ajuntament de Barcelona compten en la seva flota motoritzada de neteja vehicles elèctrics, Jordi Miralles remarca que encara hi ha molt per fer. Entre les qüestions pendents hi ha la d’oferir ajuts als particulars que vulguin comprar un utilitari no contaminant o instal·lar estacions de recàrrega solars a diferents punts de la ciutat.
Miralles ha precisat que els vehicles elèctrics o solars no tant sols contribueixen a reparar ‘la mala qualitat de l’aire’ sinó que també fan front a la ‘contaminació acústica’ ja que pràcticament no fan soroll. Un altre element destacat és que aquests cotxes, motocicletes o bicicletes poden ajudar a què les persones amb mobilitat reduïda tinguin més autonomia.
Els usuaris lamenten que encara hi hagi entrebancs
Un conductor habitual de vehicles elèctrics és el maresmenc Francesc Baselga. Des de fa anys pateix una malaltia degenerativa que afecta la seva mobilitat, i ha trobat en aquests tipus de mitjans de transport la solució per gaudir de plena autonomia. Fa tres anys va adquirir a Suïssa un cotxe elèctric de segona mà per 12.000 euros ‘i em vaig haver de gastar entre 1.500 i 2.000 més per poder conduir-lo aquí’, ha explicat. Els tràmits per homologar el cotxe són, per a ell, encara molt feixucs. Ha explicat que si bé valen el mateix els dos tipus de cotxe, s’ha d’esperar un any per tenir un cotxe elèctric, mentre que una persona que compra un cotxe normal, el té al dia següent. ‘Has de tenir molts ganes i paciència per tenir un vehicle així’, ha apuntat.
Baselga valora iniciatives com la Marxa Z perquè ajuda a ‘incrementar la sensibilització i fer més proper l’ús de vehicles amb emissió zero’. Durant la trobada ha portat un ‘Travel Scoot’, un híbrid entre una bicicleta i una motocicleta que va amb electricitat. ‘És àgil, còmode i compacte i et permet fer exercici’ ha explicat. Pel que fa als impostos, considera necessari que les administracions plantegin que l’impost de circulació sigui gratuït per als vehicles no contaminants. Ha remarcat també que a comunitats autònomes com Andalusia, s’entrega un ‘ajut efectiu d’un 10% a 20% per a la compra del vehicle’, incentiu que encara no es dóna aquí.
Organitzada per la Fundació Terra i l’associació ADTS, la Marxa Z s’emmarcava en les activitats del Festival Solar de les festes de la Mercè i ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Institut Català de l’Energia i diverses empreses del sector.
