La Bilbioteca de Catalunya ja té cent anys. per aquest motiu ha inaugurat una exposició on repassa la seva història, fa un esment als seus primers usuaris o mostra peces d’important valor del seu patrimoni històric, entre aquestes hi ha un mapa marítim o carta de navegació del segle XV, que va utilitzar Amerigo Vespucci, o un cançoner del segle XIV
Com a biblioteca nacional, la institució té, a més de la sala de lectura, la dedicada a documents de reserva, com pergamins, manuscrits o impresos dels segles XV al XVIII. Disposa d’un fons de tres milions de documents, 400.000 dels quals són sonors i audiovisuals, entre els quals hi ha el fons de Ràdio Barcelona, amb veus originals de diversos personatges com Fleming, Macià, Companys, Sartre, Miró i Dalí.
Un breu repàs
La Biblioteca de Catalunya, va ser creada l’any 1907 com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans. Fou oberta al públic el 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya amb la seva seu al Palau de la Generalitat.
L’any 1917 es creen les seccions de Reserva Impresa i Col·leccions Especials, i de Música, que afavoreixen la incorporació i la catalogació d’importants peces i col·leccions patrimonials. L’any 1923 es constitueix la secció d’Estampes, Gravats i Mapes, que reuneix el material gràfic.
L’Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona com a seu de la Biblioteca, l’any 1931.
Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-39), l’any 1940, la institució, ara rebatejada pel règim franquista com a Biblioteca Central -nom que ja li havia donat la Dictadura de Primo de Rivera (1923-30)-, es trasllada a la nova seu.
L’any 1981 la Biblioteca de Catalunya esdevé biblioteca nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.
