Oriol Nel·lo, secretari general de Planificació Territorial, assegura que l’estratègia de planificació del seu departament, en la qual s’hi circumscriuen el Pla Territorial de l’Alt Pirineu o el Pla Director Urbanístic del Pallars Sobirà, passa perquè el desenvolupament urbanístic d’aquest territori s’adeqüi a les necessitats dels seus assentaments.
Nel·lo afegeix que els nous plans han apostat pel creixement compactat dels nuclis, clarament diferenciats dels espais oberts, allunyant-se d’altres models que han motivat la proliferació d’urbanitzacions i una ocupació del territori innecessària.
El representat de la Generalitat proposa la necessitat de pensar en noves mesures, equiparables a la Llei de barris que s’aplica en zones urbanes, que permetin satisfer les necessitats dels nuclis dispersos de muntanya, deficients pel que fa a l’abastiment de serveis i amb necessitats diferenciades respecte a altres nuclis amb major població.
La majoria dels experts reunits a Gerri de la Sal coincideixen a criticar el tipus de creixement urbanístic registrat als Pirineus en els darrers anys i la manca d’un model o estratègia urbanística, així com un desenvolupament que ha estat més pendent de les dinàmiques del mercat que de la planificació. Els assistents destaquen la necessitat de repensar un sistema de creixement econòmic en clara recessió degut a la disminució de vendes de nous habitatges i que ha tingut nombroses actuacions desafortunades en el territori.
Els experts han posat en dubte el suposat augment de serveis relacionats amb el creixement de l’oferta d’habitatges als Pirineus. En aquest sentit, s’ha qüestionat si veritablement la proliferació de segones i terceres residències ha aportat un increment significatiu de serveis al territori.
Finalment, diversos arquitectes han posat de relleu la importància del manteniment del paisatge i han aportat models innovadors portats a terme a altres països de muntanya que han permès desenvolupar sistemes molt diferenciats dels que existeixen als Pirineus. Com a exemple han posat el model desenvolupat a la població de Vrin (Suïssa), que ha actuat com a revulsiu econòmic i social en una vall en decadència molt allunyada dels centres turístics d’aquell país.
