- Publicitat -
Francis Tapon explica que la primera vegada que va ser a Espanya estava a l'Àfrica. Amb aquesta introducció explica als lectors que Espanya manté territoris al continent africà com Ceuta i Melilla i altres illes desèrtiques (no cita les Illes Canàries). Explica que la diplomàcia del Marroc ha demanat reiteradament el retorn d'aquests territoris i explica la negativa espanyola en fer-ho.
És llavors quan defineix la política territorial d'Espanya com “hipòcrita” quan posa el cas de Gibraltar. L'articulista posa de manifest les contradiccions que afloren quan es comparen els dos casos: per una banda reclama Gibraltar al Regne Unit i per l'altra nega cedir els territoris africans al Marroc.
Fins i tot explica una trobada amb una parella d'espanyols amb els qui va deixar desorientats en fer-los veure les seves contradiccions.
És per això que proposa una resolució lògica: “La solució és evident. El que es necessita és un tractat internacional pel qual Espanya dóna a Marroc els cinc diminuts territoris africans i el Regne Unit lliura a Gibraltar a Espanya simultàniament. Això ha de satisfer a Espanya i al Marroc”.
Però llavors es pregunta: “Per aconseguir aquest tracte com es podria beneficiar el Regne Unit?” i amb una maliciosa broma que no agradarà gens als espanyols afirma: “Això és fàcil. Doneu-los Catalunya!”.
Al seu perfil de Twitter, l'autor avisa: “si ets espanyol, millor no llegeixis l'article”.
It's time for one of my controversial articles on Forbes.
Do not read if you're from #Spain! 😮 https://t.co/L8h0AnrTY1 pic.twitter.com/KBcGnIBl69— Francis Tapon (@ftapon) 8 de maig de 2018
Publicitat
Publicitat


