Referències a la Falange, braços alçats, desfilades franquistes…
El film, clar exponent de la propaganda dels primers anys del règim, es va fer en el màxim entusiasme d’una dictadura que acabava de guanyar la guerra i que veia com els nazis de Hitler estaven en ple auge conqueridor. En la primera versió del llargmetratge es poden veure nombroses referències a la Falage, braços alçats, crítiques als Estats Units, desfilades de militars franquistes, i es dibuixa una imatge dels republicans com “sembradors del desordre”, segons molts experts. Nou anys després, amb la desfeta nazi al món i la necessitat d’obertura espanyola, es va fer una altra versió eliminant tot allò que pogués incomodar els aliats.
Pura propaganda nacional-catòlica
L’escenari és la Guerra Civil Espayola, els soldats feixistes són els herois de la història, i fins i tot un d’ells, a punt de ser afusellat, diu que les tropes de Franco “guanyaran la batalla contra els homes buits”, ja que ells “senten en el fons del seu esperit la llavor superior de la raça” i perquè “són els escollits per a la gran empresa de tornar Espanya al seu destí”. El protagonista ho rebla així: “Ells, i no vosaltres, materialistes sords, portaran les banderes fins l'altar del triomf”. El film, pura propaganda nacional-catòlica, es passarà a les 22:00 a La 2 en el marc del programa ‘Historia de Nuestro Cine’.
