Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

Tura demana als juristes que no ignorin el “sentiment de nació”

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha dit als juristes que ‘els paràmetres jurídics no són els únics que s’han de tenir presents en determinades decisions’. La consellera també ha explicat que ‘pel que fa al projecte col·lectiu i al sentiment d’un poble, aquest, des del meu punt de vista no es pot amputar, perquè si s’amputa s’autorregenera, i quan s’autorregenera, s’autorregenera amb molta més força’. Per altra banda, ha demanat a la ministra Elena Salgado que l’Estatut es desplegui sense ‘la prudència excessiva que arriba a ser paralitzant’. Salgado li ha respòs que ‘requereix temps’, però que treballen perquè sigui una realitat en el ‘menor temps possible’. Tura i Salgado han fet aquestes declaracions en la inauguració d’unes jornades que tractaran els aspectes més polèmics de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Redacció
Redacció 15/11/2007

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha explicat que ‘l’Estatut no només defineix drets, sinó que també és un programa d’actuació a desenvolupar’. En aquest sentit, ha dit que ‘sabem que cal donar-li temps natural de desenvolupament, ho sabem. Però aquest temps no pot ser ni massa curt, ni massa llarg. Ni la precipitació i l’estridència li és bona, en el desenvolupament d’una norma nova, però tampoc la prudència excessiva que arriba a ser paralitzant’.

Tura ha dit que ‘volem l’economia i el desenvolupament humà més avançat, sense renunciar al que sentim com a propi, proper i que ens fa sentir poble, comunitat específica, nació, com hem volgut que constés en el preàmbul de l’Estatut’. Ha dit que ‘quan això ha estat recollit en normes jurídiques, hem tingut capacitat d’autogovernar-nos; sense aquest sentiment no haguessin existit els estatuts del 32, del 79 i tampoc el de 2006’.

Ha argumentat que per aquest motiu, ‘quan com a norma jurídica la sotmeten alguns com a decisió dels tribunals, voldríem que no es reduís única i exclusivament a una norma jurídica sense oblidar la seva raó de ser, la seva inherent existència, d’aquesta demanda d’un sentiment de pertinença, un element que ens singularitza que es diu nació catalana’.

En aquest sentit, ha demanat, en un auditori ple de juristes, que ‘vostès saben tan bé com jo, que els paràmetres jurídics no són els únics que s’han de tenir presents en determinades decisions, i que pel que fa al projecte col·lectiu i al sentiment d’un poble, aquest, des del meu punt de vista no es pot amputar, perquè si s’amputa s’autoregenera, i quan s’autorregenera, s’autorregenera amb molta més força’.

Salgado demana temps per desenvolupar l’Estatut

La ministra d’Administracions Públiques de l’estat espanyol, Elena Salgado, ha qualificat l’Estatut d’una matèria molt ‘complexa, tant en el terreny jurídic com en el terreny polític’. A més, ha explicat que l’Estatut s’ha tirat endavant en un escenari polític ‘incòmode’ per motiu ‘d’un partit polític que desgraciadament segueix en una situació de crispació’.

Així mateix, ha destacat que el govern espanyol ‘tenia clar que l’Estatut jugaria un paper referencial i motriu en el desenvolupament de les reformes estatutàries’. Ha destacat que l’Estatut ha estat el resultat d’un amplíssim acord polític gràcies a la responsabilitat, el compromís i la voluntat de la immensa majoria de les forces polítiques’. Va més enllà de la simple relació entre estat i generalitat i reflexa el model d’estat autonòmic que volem mantenir.

Salgado ha explicat que el complet desenvolupament de l’Estatut ‘requereix temps. Exigeix una priorització d’objectius, però també el màxim esforç d’ambdues administracions. Això no ens portarà a la prudència paralitzant de la que també ens alertava la consellera, sinó a treballar de manera sèria perquè el que està escrit a l’Estatut, sigui una realitat en el plaç més breu possible’.

Jornades sobre l’Estatut

Salgado i Tura han fet aquestes declaracions en la inauguració de les Jornades sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que debatran sobre els aspectes més polèmics de la llei. Les conferències estan organitzades per la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Estudis Autonòmics i el Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals de Madrid i s’acabaran el divendres. Durant aquests tres dies, destacats experts debatran al voltant de les qüestions que han suscitat més polèmica d’aquesta norma institucional bàsica, refrendada per la ciutadania catalana el juny del 2006.

Les jornades, dirigides pels catedràtics de Dret Constitucional Alejandro Saiz Arnaiz (UPF) i Enoch Albertí Rovira (UB), transcorreran en dos escenaris diferents: l’auditori de l’edifici França de la UPF i l’aula magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. L’acte inaugural ha comptat amb la presència d’Elena Salgado, ministra d’Administracions Públiques; Montserrat Tura, consellera de Justícia; Josep Joan Moreso, rector de la UPF, i Màrius Rubiralta, rector de la UB.

Alguns dels aspectes de l’Estatut que es tractaran al llarg de les jornades, que tindran un valor acadèmic com a crèdits de lliure elecció per als estudiants universitaris que hi participin, seran: el significat constitucional, els elements identitaris i simbòlics, els drets i principis rectors, el règim lingüístic, l’organtzació institucional, el poder judicial a Catalunya, les competències de la Generalitat, les relacions institucionals i amb la Unió Europea, o el finançament autonòmic, entre d’altres.