Anys ençà vaig llegir-me Trilogia de Nova York del Paul Auster. La primera part, Ciutat de Vidre és sense dubtes la part més reeixida de les tres que composen la novel·la: Ciutat de Vidre, Fantasmes i L’Habitació Tancada. Va ser el meu primer Auster i em van sobtar i agradar alhora els seus jocs de dobles personalitats, les confusions entre unes persones i d’altres, la visió de dobles plans de la realitat i més coses que es descobreixen llegint al Paul Auster. Amb el pas del temps he llegit força novel·les d’aquest autor: Leviatan, Timbuktu, El llibre de les il·lusions… No puc dir que no m’hagin agradat però sempre m’ha semblat, més del mateix, poder que massa fidelitat a un estil. No fa gaire, va caure a les meves mans l’adaptació com a novel·la gràfica de Ciutat de Vidre, obra que ha estat patrocinada pel gran Art Spiegelman, del que recomano llegir la seva gran obra: Maus.
Dissortadament no s’editen gaires novel·les gràfiques en català, (en castellà no gaires més) i a més a més, no hem de confondre les novel·les gràfiques amb els tebeos ni amb els còmics, una novel·la gràfica es un tipus de novel·la tan completa, tan profunda i tan o més treballada que una novel·la clàssica, amb el seu argument, la seva trama, el seu tempo, el seu missatge… També hem de dir que aquestes obres tenen els seus punts foscos: possiblement la novel·la gràfica coarta més la nostra imaginació que la novel·la tradicional ja que ens dona tot molt mastegat i per tant, difícilment la nostra imaginació vagarà lliure, d’altra banda, també és possible que la imaginació del dibuixant ens dugui a llocs on nosaltres mai de la vida haguéssim arribat tot sols.
Llegint aquesta la novel·la gràfica em venia al cap contínuament la lectura que vaig fer ja fa força anys de la novel·la original. De fet, em semblava massa fidedigna, massa feta al peu de la lletra, o poder que els autors, també podem dir traductors, de la novel·la gràfica gaudeixen de la mateixa imaginació que jo. També és possible que la novel·la de l’Auster estigui escrita de tal forma que no permeti a la imaginació vagar lliurement. Davant d’aquests dubtes existencials, no vaig tindre més remei que tornar-me a llegir tot seguit la novel·la de l’amic i veí Paul, recordem que passa molts mesos de l’any a Barcelona.
De la re-lectura de la novel·la puc dir un parell de coses: la primera és que em va agradar més que quan la vaig llegir per primer cop, ja fa uns quants anys; la segona és que la novel·la m’ha semblat una transcripció literal de la novel·la gràfica, com si en Auster hagués convertit els dibuixos en descripcions i hagués afegit a aquestes descripcions els texts de les vinyetes. Això no diu res a favor de la feina d’en Paul Karasik i d’en David Mazzucchelli. Els he trobat massa poc agosarats tant a nivell argumental com a nivell gràfic. L’argument, com ja he dit, es un calc de la novel·la, i els dibuixos son moderns, actuals, en blanc i negre i senzills com es dibuixa avui en dia, però gens originals, innovadors o transgressors. També és possible que la seva intenció fos aquesta, fer la transcripció literal de la novel·la a novel·la gràfica. Una adaptació literal com de vegades es fa al cine, poder per aconseguir guanyar adeptes a l’obra de l’Auster, ja que sempre ens resulta molt més fàcil, per ésser menys imaginatiu, llegir una novel·la gràfica o veure una peli que llegir el seu corresponent llibre.
Llàstima de feina d’aquests dos senyors que per a mi han treballat per treballar, sense afegir-hi res de nou a una novel·la que per ella mateixa ja és prou bona, interessant i innovadora, sobre tot en el moment de la seva publicació, per ella mateixa.
“Anava, doncs, amunt i avall de l’estació com ficat a dins del cos de Paul Auster, esperant que Stillman aparegués. […]
A l’altra banda, ocupant la major part de la paret oest de l’estació, hi havia la foto publicitària de la Kodak, amb els seus colors brillants i inversemblants. L’escena, aquell mes, era un carrer d’algun poble de pescadors de Nova Anglaterra, potser Nantucket. […]
Pensar en allò en aquells moments li resultava dolorós i provava d’esborrar les imatges que se li formaven dins del cap. “Mira-t’ho amb ulls d’Auster”, es va dir “i no pensis en res més” […]Li van donar un copet al braç i, quan feia mitja volta per defensar-se, va veure un home menut i silenciós que li allargava un bolígraf verd i vermell. Clavada amb grapes al bolígraf hi havia una bandereta de paper blanc, que duia escrit en una cara: ”Aquest article selecte és cortesia d’un SORDMUT . És la voluntat. Gràcies per la seva col·laboració”
Vicenç Nieto
De Paul Auster – Paul Karasik i David Mazzucchelli
Traducció de Joan Sellent Arús
Barcelona 2007, La Butxaca – Barcelona 2007.Angle Editorial
427 pàgines 9.95 € – 150 pags. 14.50€
