Fer-se perdonar de què?
Garcia ho deixa clar: “El que no ens podrem perdonar a nosaltres mateixos és deixar passar aquesta oportunitat per poder decidir el nostre futur. No ens podrem perdonar el deixar de lluitar per seguir progressant, que és la mateixa lluita que va portar a molts, als nostres pares, a Catalunya”.
La mirada curta de Leguina
García en el seu escrit ironitza sobre la visió que Leguina té de al societat catalana: “La massa a Catalunya està perduda, desorientada. Manipulada i adoctrinada, es dirigeix inexorablement cap al precipici. Cap a l'abisme i cap a l'espai exterior. Som un poble de súbdits, no ciutadans; un ramat de menors d'edat als qui han enganyat i un boig condueix a la perdició”.
De nació només n’hi ha una i es diu Espanya?
Garcia contundent afirma que: “Joaquín Leguina representa el millor d'aquest règim postfranquista que agonitza. És d'aquests nacionalistes que neguen ser nacionalistes, perquè nacionalistes són sempre els altres. Tothom sap que nació solament n’hi ha una (gran i lliure) que és l'Espanyola, d'espanyols, i en espanyol, perquè ho diu la Sacrosanta Constitució (espanyola). A la merda això d'entendre la nació com un plebiscit diari, com un compromís entre ciutadans, com una voluntat de ser. Una nació, per al senyor Leguina, ho és perquè ho diu la llei. I s’ha acabat!”!
Leguina exponent d’allò que no funciona
En l’escrit Garcia diu que és potser Leguina que s’ha fer perdonar alguna cosa i assegura que “s'ha convertit en un cadàver ressentit i amargat, que ara renega de tot allò que ell representa i amb el que ha col·laborat. És un clar exponent de tot allò que no funciona, d'allò que fa necessari començar de nou”.
Encara és a temps de sumar
Garcia conclou que: “Senyor Leguina, nosaltres no demanarem perdó per voler ser ciutadans i deixar de ser súbdits d'aquest règim del que vostè forma part. Però li perdonem el seu desconeixement de la realitat, encara és a temps de posar-li remei, de venir i apropar-se a Catalunya i als catalans deixant de costat el seu nacionalisme i els seus prejudicis. Mentrestant, nosaltres anem fent camí, anem fent via…”.
