La peça, anomenada ‘155’, està feta majoritàriament de silicona i un altre material que Vicens no ha volgut desvelar, però que fa que la textura sigui “forta”. Les cares són neutres, no representen a ningú en concret i totes són diferents l’una de l’altra. “Totes les formes han estat espontànies”, destaca. Malgrat que es tracta de 155 rostres, la mostra “representa molta gent que no està d’acord amb el que està passant”. Vicens compara la peça amb el símbol asiàtic dels tres micos savis. Un d’ells es tapa els ulls, un altre les orelles i el tercer la boca, tots tres per no veure, escoltar o parlar del mal. “A mi em sembla una mica injusta aquesta imatge, perquè les figures que se li donen són micos, i nosaltres no som micos”, explica. “Estic totalment en contra de la imatge aquesta, és una mica manipulada; sí que es fa servir per gent en el terreny espiritual”, afegeix. “Però no és el cas dels civils, que estem sota una repressió”.
Vicens viu des de 2009 a Suïssa, un país que, segons ella, políticament “és molt diferent” a l’Estat espanyol. Al país helvètic, admet dificultats per fer-se un nom com a artista per la competència que hi ha, pel fet de ser estrangera i per no haver estudiat a l’Escola d’Art de Zuric. Amb tot, diu que “poc a poc la gent s’adona” dels seus treballs i no descarta que la peça arribi a un centre d’art català. Beatrice Bachlechner, que lidera la galeria on s’exposa l’obra ‘155’, explica que va conèixer Montserrat Vicens perquè l’artista catalana és també capitana d’un vaixell a Suïssa. La galerista diu que quan va descobrir les seves peces, li van “encantar”, en especial la dedicada a l’aplicació de la provisió de la Carta Magna espanyola sobre Catalunya. Amb tot, aclareix que el centre d’art es manté “neutral” en el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol, perquè els queda “massa lluny”.
