Aquest cap de setmana la ciutat de Sabadell celebrava la seva Festa Major. Com a un bon grapat de ciutats grans, els actes oficials no recollien les festes organitzades pels col·lectius independentistes i alternatius, que van celebrar les seves tradicionals “barraques” apartats de la concurrència.
La nit de diumenge les barraques sabadellenques van celebrar, després del ja mític concurs de menjar flams, un ‘Concurs de garrotins’, aquestes improvisacions en català que tant de moda s’han posat entre cantautors frustrats i rodolinaires. L’acte coincidia amb la segona jornada de la Lliga Catalana de Glossa, que organitza l’Associació Cor de Carxofa, i va ser un èxit com de costum.
El que va sorprendre als garrotinaires desplaçats va ser la beguda que oferien als cantaires. En les cantades de garrotins s’acostuma a oferir vi bo als versaires, però a Sabadell la organització oferia sidra. Però no una sidra qualsevol, no, sinó gots de sidra ‘M. Busto’.
Es veu que passejant per Astúries uns sabadellencs van topar amb aquesta sidra, de nom tan semblant al seu estimadíssim alcalde, i van comprar-ne unes quantes caixes que ara obren a cada celebració. No cal dir que les bromes amb les “patacades” que van causar les M.Bustos foren ser brutals. I és que les M.Bustos, de tant dolentes que eren, semblaven corruptes.
