La propaganda espanyola per tal d’assimilar Catalunya com a regió i aconseguir sotmetre’ns com a poble i nació ha estat una constant dels darrers segles, i a l’actualitat, malgrat la democràcia i les llibertats, encara continua. Ho són el ‘manifiesto’ i ho són, per exemple, les diverses manifestacions tractant-nos d’insolidaris ara que s’ha demostrat fins on ens espremen.
De vegades, aquesta propaganda arriba a l’estranger, ja sigui a través de corresponsals de premsa que viuen a Madrid i no coneixen Catalunya o ja sigui a través d’altres veus malintencionades. Així es donen casos com aquesta escena del film francès ‘Una casa de locos’, que descriu les aventures d’uns estudiants Erasmus a la ciutat de Barcelona, i on el problema lingüístic amb els estudiants estrangers es resol d’una manera totalment irreal.
A l’escena, un professor català li respon a l’alumne estrangera que no, que no podrà canviar d’idioma perquè a Catalunya es parla el català. Què més voldríem, que hi haguessin professors tan ferms i no s’acabés canviant d’idioma a la primera de canvi! La realitat, però, és molt més trista, i la majoria de professors acaben cedint a les pressions dels alumnes estrangers i fent classe en castellà. En qualsevol cas, i malgrat el film vengui una imatge per desgràcia allunyada de la realitat, emplacem a la comunitat universitària a seguir l’exemple d’Una casa de locos i, davant els Erasmus, respondre’ls-hi -amb més educació que el professor del film- que a Catalunya, la llengua docent és el català.
