Huguet ha demanat a l’estat espanyol una major inversió que se centri en ‘l’excel·lència’ i la ‘competitivitat’. ‘Els diners de l’Estat han d’anar a programes competitius i que guanyi el millor’, ha reclamat Huguet, ja que si no es fa aquesta política, segons ha dit, ‘no hi haurà sortida airosa de la situació econòmica’. El conseller d’Innovació ha reclamat ‘més inversió’ a Catalunya, donat que és on es concentra ‘el 25% de la ciència’ respecte de la resta de l’estat espanyol, ‘el 33% de les empreses innovadores’, ‘el 40% de les patents’ i ‘el 50% de la inversió de les empreses d’alta tecnologia’.
La proposta s’està negociant ara amb partits polítics, universitats, associacions empresarials i sindicats i està previst arribar a un pacte durant les pròximes setmanes.
Segons el conseller d’Innovació, Universitat i Empresa, Catalunya pot sortir ‘reforçada’ de la crisi econòmica si és capaç de ‘focalitzar i prioritzar els seus punts forts’, allà on hi té empreses i recercadors, i si alhora és capaç de ‘detectar els reptes’ que té al davant, mitjançant el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació (PNRI).
El pacte parteix d’un document base elaborat per uns 700 experts a nivell nacional i internacional dels sectors de l’empresa, l’administració i el món acadèmic que va ser entregat al Govern el passat 30 d’abril del 2008. El document aprovat aquest dimarts per la Generalitat incorpora un ‘sistema de seguiment’ de l’acord i estableix ‘compromisos’ i ‘responsabilitats’ als signants. Huguet ha remarcat també que les polítiques que planteja el document estan ‘alineades amb el que convé a Catalunya i a la resta de l’Estat’.
Vuit reptes
Un dels principals reptes plantejats per la proposta del PNRI és una ‘més i millor inversió en recerca i innovació’, tant d’institucions públiques com del sector privat destinat a R+D i innovació empresarial. L’escenari que planteja la proposta del PNRI planteja dedicar el 2% del PIB a R+D i el 3,75% a despesa empresarial en R+D+I l’any 2010, amb la intenció d’arribar al 3% i al 4,5%, respectivament, l’any 2017. En concret, la Generalitat es compromet a promoure mesures que incentivin la inversió privada en aquest àmbit i a passar d’una inversió l’any 2006 de 600 milions d’euros a 1.600, l’any 2013. Malgrat tot, Huguet ha assegurat que aquestes xifres són només un ‘escenari òptim’ i ha advertit que depenen de tres factors: els governs català i espanyol així com el sector privat.
El primer dels reptes que marca la proposta del PNRI és l’aposta per un ‘millor talent científic, innovador i emprenedor’. Això s’aconsegueix, segons Huguet, amb un ‘bon sistema educatiu i programes específics de captació de talent’ que el Govern vol consolidar i expansionar amb aquest pla. El document aposta, en aquest sentit, per que tant la Generalitat com les empreses i els agents de recerca facin ‘esforços significatius per reclutar, recuperar i retenir més i millor talent científic, innovador i emprenedor’.
El segon repte pretén ‘desenvolupar i mantenir una alta capacitat per generar coneixement’. En aquest àmbit, Huguet ha qualificat ‘d’excel•lent’ el capital humà de què disposa Catalunya, que suposa un 25% de la producció científica de l’estat espanyol, i ha apostat per ‘extreure’n valor’, d’aquesta ‘important posició en recerca’, i que aquesta ‘passi a ser orientada en base al mercat i a les necessitats públiques’. ‘Hem de fer que aquest alt nivell científic es traslladi a la societat’, ha explicat Huguet.
En tercer lloc, Huguet ha apostat per ‘innovar sistemàticament com a base de l’activitat productiva i de l’acció social i pública’. En aquest sentit, el conseller d’Innovació, Universitat i Empresa ha parlat de la necessitat de fer que el món de l’empresa privada i pública sigui ‘el gran tractor’ de la innovació i la recerca i ha apostat per què les multinacionals ‘facin de Catalunya la seva R+D’. ‘La forma de blindar les nostres multinacionals és que faci R+D a Catalunya’, ha afegit.
Un altre repte que planteja la proposta és que la innovació i la recerca sigui també el ‘motor de recerca de la mateixa Administració pública’, ‘tots els departaments amb despesa poden ser tractors en innovació’, ha explicat. En aquest àmbit, la Generalitat es proposa establir ‘aliances estratègiques internacionals estables amb països capdavanters, regions i països estratègics per Catalunya’ i fomentar la ‘capacitat de lobby i de projecció de Catalunya en recerca i innovació’.
Un altre objectiu del Govern és ‘socialitzar la recerca’, mitjançant la promoció d’una acció coordinada entre Generalitat, empreses, agents de la recerca i innovació, juntament amb els mitjans de comunicació, per tal de ‘promoure en l’imaginari’ el valor dels científics i els enginyers, davant la manca de professionals d’aquest sector. Amb aquesta acció, el Govern pretén posar la recerca i la innovació ‘en el primer pla de la vida política, social i econòmica del país’.
La Generalitat també es compromet a ‘impulsar immediatament un procés de presa de decisió sobre els àmbits de focalització i priorització per als propers anys’ en aquesta matèria, i a definir un ‘mapa català de ciència, tecnologia i innovació’, així com la creació d’un programa d’R+D+I per a projectes estratègics de gran abast.
Huguet ha apostat també per ‘millorar el sistema de governança’, aconseguint uns organismes més ‘eficients’ i simplificant-ne el seu funcionament. El conseller d’Innovació ha reconegut ‘un punt d’ineficiència en el model’ organitzatiu actual, i ha assegurat que en aquests moments ja s’està treballant per tal de ‘cohesionar i agrupar esforços per millorar la governació del sistema’.
