En aquest segon procés –la Sala Penal va anul·lar el primer perquè no s’havia respectat el dret dels dos acusats a fer servir la seva llengua- les parts han recuperat els arguments del primer judici i els dos joves han tornat a deixar clar la seva postura política i la seva oposició a un tribunal ‘d’excepció’ que els jutja per criteris ‘polítics’.
Roura i Stern han assistit al judici vestits amb samarretes on es podia llegir ‘Jo també cremo la corona espanyola’ i ‘Llibertat Franki’ i han estat acompanyats a la sala per una quinzena de joves vestits també amb samarretes reivindicatives.
Tal com havien fet en el primer procés, tots dos han declarat en català –aquesta vegada amb intèrpret- i han admès davant el jutge que van ser ells qui va cremar la fotografia del monarca en ‘resposta’ a la visita del cap de l’Estat espanyol a les comarques de Girona.
La fiscalia diu que no es jutgen idees
La fiscalia ha mantingut els criteris del primer judici i ha demanat per als joves una pena d’un any i tres mesos de presó substituïble per una multa de 5.400 euros per a cadascun dels dos.
El fiscal Ignacio Gordillo ha assegurat que en aquest procés ‘no es jutja cap acte polític, ni les idees, ni les protestes’ sinó el fet ‘delictiu’ d’haver cremat una fotografia del monarca espanyol que constitueix una ‘injúria greu’ a la Corona.
El que s’ha jutjat, segons Gordillo, ‘és el menyspreu absolut a la corona espanyola’ i el fet que els dos acusats es tapessin la cara per cremar la fotografia suposaria que ells mateixos entenien que estaven fent un acte delictiu.
Cal dir que tot i que el fiscal sol·licita 5.400 euros de presó per a cada jove, la quantitat màxima que pot imposar el jutge no excedeix els 2.700 euros per cap que va fixar el primer procés.
La defensa demana l’absolució
En canvi l’advocat de la defensa Benet Salellas ha demanat l’absolució dels dos processats argumentant que els fets van tenir lloc en el context d’un acte de contingut polític i s’emmarquen en el dret a la llibertat d’expressió.
Salellas ha recordat que la Constitució garanteix la llibertat d’expressió en tots els casos tret de quan s’afecti l’ordre públic, i ha fet ús de doctrina del Tribunal Suprem que recull que en aquesta matèria, i al marge del rebuig social que puguin generar, el dret empara aquest tipus d’actuacions.
A més, segons Salellas, en el procés la fiscalia no ha estat capaç d’acreditar els motius pels que la crema de fotografies del monarca es considera injúries greus a la corona, ja que el Codi Penal estableix una definició general d’aquest delicte.
Stern i Roura diuen que és un judici polític
En el seu últim torn de paraula Jaume Roura i Enric Stern han assegurat que el procés que se segueix contra ells té únicament motivacions polítiques i que l’Audiència Nacional és un tribunal ‘d’excepció’ concebut per ‘castigar la dissidència’.
Els joves s’han reafirmat en ‘l’oposició política’ a l’estat espanyol i han advertit que la repressió ‘no aturarà ni l’esquerra independentista ni el moviment anticapitalista català’. A més han reiterat la seva oposició a la monarquia, ‘un símbol d’Espanya anacrònic, il·legítim i antidemocràtic’.
Precedent sobre el català a l’Audiència Nacional
La repetició del judici ha creat precedent a l’Audiència Nacional pel que fa a l’ús del català. En el judici d’aquest dimarts, el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Castro, membre de Jueces por la Democracia, no tan sols ha permès que els dos acusats declaressin en la seva llengua, sinó que abans del procés els ha recordat expressament que tenen el dret a fer-ho.
La defensa demana la nul·litat perquè se’ls va identificar a partir d’un fitxer ‘il·legal’
En el transcurs del judici l’advocat de la defensa, Benet Salellas, ha demanat la nul·litat de la causa perquè segons ha assegurat les identificacions es van fer a partir d’un fitxer dels Mossos d’Esquadra amb activistes polítics ‘que no reuneix els requisits legals’ i per tant s’hauria infringit el dret dels acusats a la llibertat ideològica.
Segons Benet Salellas, l’únic argument de la causa que explica la detenció és que tots dos ‘són coneguts’ de participar en actes de la societat civil gironina i per tant es pot concloure que els Mossos d’Esquadra ‘tenen algun tipus de fitxer’ on s’emmagatzema ‘informació sobre les persones que participen en actes públics i polítics a la ciutat de Girona’ que caldria declarar ‘il·legal’.
Per contra, la fiscalia ha argumentat que la identificació es va fer amb els mitjans que els Mossos tenien ‘al seu abast’ i el judici ‘no és el moment de veure si aquests fitxers policials existeixen o no, i si són legals o no’.
El jutge ha resolt la qüestió donant la raó a la fiscalia perquè, segons ha afirmat, cal suposar que els mecanismes de què van disposar els Mossos per fer les identificacions són legals i legítims, i el judici d’aquest dimarts ‘no és el moment processal per resoldre aquesta qüestió’.
