Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Rosell està “fart” de la manca d’inversions a Catalunya, que ha rebut un 28% menys que Madrid en deu anys

|

- Publicitat -

El president de Foment, que ha parlat durant tota la seva compareixença en castellà per ‘fer arribar’ el seu missatge pedagògic a la resta de l’estat, ha centrat les seves crítiques cap a tots els governs, ‘siguin del color que siguin’, que han governat a l’estat espanyol durant els últims deu anys, període que abasta l’estudi presentat sobre les inversions dels pressupostos generals de l’estat. L’informe també inclou el període entre el 1991 i el 2006, per recollir les xifres de les inversions liquidades i executades pel Ministeri de Foment i comparar-les territorialment.

L’aparent culpable d’aquesta situació, que ‘realment és perillosa’ tant econòmicament com socialment, és de la ‘tecnoestructura’ que concentra un gran poder i que no vol fer ‘transferència’ del mateix. Rosell ha defensat que totes les grans inversions en infraestructures s’haurien de gestionar i dirigir ‘quan més a prop millor’ i per tant, ha insinuat en reiterades ocasions el seu acord a la iniciativa del Govern de proposar una ‘gestió conjunta’ de les grans obres d’infraestructures entre el Govern, el govern espanyol i els ajuntaments afectats.

Publicitat

El president de la patronal catalana ha rebutjat encapçalar cap tipus d’iniciativa que no estigui emmarcada en una actuació ‘pedagògica’ de fer veure a la ciutadania espanyola que tot el que es diu sobre les fortes inversions a Catalunya és ‘mentida’. Per Rosell, caldria que tots els partits polítics catalans fessin pinya i anessin a Madrid amb una estratègia conjunta per corregir la crònica situació deficitària d’inversions que viu Catalunya.

Rosell ha acusat de ‘mentiders’ a alguns polítics que parlen de ‘desproporcionada transferència de poder i recursos’ a Catalunya. Pel president de la patronal aquests polítics han de deixar de dir ‘exabruptes’ i reconèixer que les xifres són les xifres i que aquestes són molt tossudes i indiquen tot el contrari. Per Rosell hi ha massa polítics, ‘que per un interès personal’ estan interessats en separar Catalunya de l’estat espanyol i, d’aquests polítics, ‘n’hi ha de tots colors i a tot arreu’.

Balances fiscals

El president de Foment ha afirmat que les ‘coses no poden seguir així i cal reconduir-les’. Per Juan Rosell ara és més necessari que mai publicar les balances fiscals perquè aquest és un exercici de ‘pura democràcia moderna en el Segle XXI’. L’estat ha d’explicar la gestió de les xifres amb ‘llum i taquígrafs’, ha afegit. Rosell ha anunciat que de cara a les pròximes eleccions legislatives, i en l’habitual qüestionari que lliuren als partits polítics que es presenten a les urnes, una de les deu preguntes serà que es defineixin sobre si les balances fiscals s’han de publicar o no.

L’empresari de Foment ha seguit mantenint el seu to de forta indignació al considerar que no podia ser que després d’aquest ‘exercici excessiu de solidaritat manifesta’, com demostren les xifres dels pressupostos generals de l’estat, ‘a més, se’ns digui que els catalans són insolidaris’. ‘Això és mentida i fals’ i qui segueixi mantenint aquest discurs ‘o és un mentider o un indocumentat’.

‘Tecnoestructura’

Juan Rosell, acostumat al llenguatge dels empresaris, ha comparat aquesta ‘tecnoestructura’ que concentra el poder a Madrid amb la seu central d’una gran multinacional on els seu directius observen ‘la transferència de poder com menys poder pel col·lectiu dels que estan acostumats a tenir tot el poder’. Per Rosell aquest fet és ‘gravíssim’ perquè s’està parlant de recursos públics i de prendre decisions d’inversió per a tot el territori de l’estat.

En relació amb si el nou Estatut restarà poder en aquesta ‘tecnoestructura’, Rosell ha assenyalat els seus dubtes sobre l’aplicació d’aquestes inversions i que vol esperar a disposar de les xifres d’execució corresponents a l’exercici 2008. Pel president de la patronal, aquesta ‘tecnoestructura’ concentra tant poder que actua amb un ‘somriure’ i com dient ‘ja podeu preveure les inversions que vulgueu que nosaltres (la tecnoestructura) ja decidirem’.

Rosell també s’ha afegit a l’opinió manifestada per diferents polítics de què els ‘catalans estan cabrejats’ perquè per anar a treballar han de destinar més temps del compte per la manca de serveis ferroviaris i d’infraestructures deficients cosa que afecta a la productivitat i a la competitivitat del país, ha explicat.

Xifres

Tot i que els últims tres exercicis, des del 2005, la inversió pública a Catalunya ha estat superior en xifres absolutes que les assignades a la comunitat de Madrid, Rosell ha matisat que les inversions públiques s’han de quantificar per habitant i que en aquest sentit Catalunya segueix darrera de Madrid.

Les inversions pressupostades de l’estat per habitant a Catalunya entre 1997 fins el 2007 ha registrat una mitjana de 280 euros, mentre que cada madrileny ha rebut 389 euros, i la mitjana espanyola ha estat de 310 euros

En relació amb el percentatge del PIB, la suma de les inversions pressupostades de l’estat durant aquests últims deu anys ha significat destinar el 14,7% del PIB català, quan a Madrid ha estat del 18,8%, una mica més de quatre punts per sobre, i la mitjana registrada a l’estat espanyol ha estat del 18,78%.

L’estudi també inclou un apartat sobre les inversions reals i liquidades dels pressupostos del Ministeri de Foment durant el període que va des de 1991 fins a 2006. En aquesta categoria, les inversions per càpita a Catalunya arriben a 138 euros, amb un percentatge d’execució de les inversions del 74,2%, de mitjana entre el 2002 fins el 2006. Per contra, el resultat obtingut per Madrid deixa als madrilenys amb una inversió liquidada de 169 euros en el període 1991-2006, amb un percentatge d’execució del 102%, entre el 2002 fins el 2006.

Rosell ha informat que si es compara Madrid i Catalunya en xifres d’inversió liquidada, el resultat indica que cada català va rebre un 18% menys que els recursos realment invertits a Madrid, cosa que vol dir que ‘cada cinc anys Catalunya ha viscut amb un pressupost zero’ comparat amb Madrid.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut