Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

Ridao veu la via autonomista “en retirada” i advoca per caminar cap al “dret a decidir” sense “obsessionar-se pel marc legal”

El portaveu parlamentari d’ERC i futur candidat republicà a les eleccions generals, Joan Ridao, ha apostat aquest dimecres perquè l’eix de l’acció política del seu partit passi pel ‘dret a decidir’ i conformar-ne una majoria social. Ridao creu que, després del procés de l’Estatut, la via autonomista està ‘en retirada’ i ha apostat per caminar cap al ‘dret a decidir’ sense ‘obsessionar-se pel marc legal’. Ridao ho ha dit durant la presentació del seu últim llibre, ‘El pla B. L’estratègia cap a la sobirania’, de la col·lecció l’Arquer, de pensament polític, impulsada per l’editorial Mina.

Redacció
Redacció 10/10/2007

El dirigent republicà creu que el procés estatutari ha estat una ‘oportunitat perduda’, però també ha servit com a ‘presa de consciència’ i que ‘molta gent hagi obert els ulls’ davant del fet que ‘la prova del cotó federal no ha funcionat’. De fet, creu que el projecte d’Espanya plural del PSOE no ha funcionat i que ‘l’única sortida’ passa per un estat propi, ja que ‘l’autonomisme està en retirada’.

Ridao ha apostat per ‘superar el concepte clàssic de l’autodeterminació’ per superar, a l’hora, ‘velles polèmiques’ a l’entorn d’aquest concepte. Així, ha advocat pel ‘dret democràtic a decidir’ i avançar cap a això ‘sense obsessionar-se pel marc legal’, ja que ‘el que és important és que els projectes col·lectius portin darrere majories àmplies i sòlides’. Ridao ha reconegut que ara mateix no es donen les condicions, però ha afegit que el catalanisme del segle XXI passa per un ‘catalanisme de masses’, que tingui el suport de més del 50% de la població.

El portaveu parlamentari d’ERC creu que la configuració d’una majoria social a Catalunya per exercir el ‘dret a decidir’ ha de ser ‘l’eix de l’acció política del partit’. Ara mateix, ha reconegut, ‘només un 15% vota independentista’ i cal treballar ‘de forma gradual’ per conformar una majoria.

Ridao també ha demanat ‘no obsessionar-se’ amb la data del 2014, plantejada pel líder del seu partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, ja que considera que ha de ser ‘un estímul’ i ‘si es pot fer bé, i sinó no passa res’.

En diverses ocascions, Ridao ha recordat processos que s’han produït pel dret de decidir, com ara al Canadà o a Montenegro, en aquest últim cas a l’empara de la Unió Europea (UE). Ridao ha alertat que ‘només si hi ha una majoria podrem parlar de tu a tu i llençat un embat a l’estat amb garanties’, i l’estat ‘ja vindrà a parlar’.

L’autor de ‘El pla B. L’estratègia cap a la sobirania’ ha explicat alguns dels passos d’aquest pla. D’entrada, ha afirmat que ‘l’estat es construeix bàsicament des del Govern’ i ha defensat que ERC estigui en l’executiu. ‘Cal que l’independentisme guanyi viabilitat, solvència’, ha dit, ‘i això es fa sobretot des del Govern’, tot afegint que ‘el pot fer molta més feina des del Govern que des de l’oposició’. D’altra banda, ha afegit que ‘la nació es construeix bàsicament des de la societat’.

A curt i mitjà termini, Ridao ha apostat per la ‘mobilització social’ i ‘tornar al carrer’ per fer ‘una demostració de força davant de l’estat’, mentre que a llarg termini cal ‘guanyar a poc a poc espais de sobirania’. El portaveu parlamentari també creu necessària la unitat dels partits catalans, ja que ‘quaranta diputats catalans al Congrés tenen més força del que ens pensem’ i ha apostat per ‘recuperar peces perdudes del 30 de setembre’, especialment en matèria de finançament.

Tot i això, Ridao ha remarcat que cal ‘superar aquesta etapa’, la del procés estatutari. Tot i això, també ha apostat perquè el Govern treballi en el desenvolupament de l’Estatut, ja que és un instrument que ‘dóna una mica de camp per córrer’. Per això, creu que aquesta és la ‘primera obligació’ de l’executiu que presideix José Montilla.

Davant de la possibilitat que el Tribunal Constitucional (TC) acabi retallant l’Estatut, Ridao ha constatat que ‘no hi ha una posició comuna’ entre els partits sobre què cal fer. Ridao ha constatat una ‘desorientació’ i ha afegit no ser partidari ‘de tornar a desafiar l’estat plebiscitant l’Estatut del 30 de setembre’, ja que ‘aquesta fase està superada’. De fet, creu que l’Estatut del 30 de setembre és ‘una batalla perduda’ perquè ‘l’estat no ho accepta’. Davant d’això, ha apostat per ‘anar més enllà’ i ‘tampoc obsessionar-se per una sentència del tribunal’.

En referència a la proposta de consulta popular del lehendakari Ibarretxe, Ridao ha lamentat que ‘el govern espanyol estigui més preocupat pel nacionalisme que s’expressa amb les urnes que pel que s’expressa amb les armes’.