Ridao va insistir que la construcció d’un Estat propi només és factible ‘des del Govern, encara que sigui un govern autònom’, i va remarcar que ERC no pot ser ‘ni un front patriòtic que abandoni el seu ADN social i nacional’, en al•lusió a les reclamacions de Reagrupament.cat (RCat), ‘ni simplement un referent ideològic pur, però inerme i inoperant, ni un partit que s’inhibeix i regala l’exercici del poder a la sociovergencia‘.
‘Hem de governar, perquè està en joc el reconeixement de la independència com força de govern creïble, seriosa i ordenada’, va afirmar, encara que va matisar que això no significa ‘governar a qualsevol preu’ i ‘escarxofats al sofà’. Ridao va considerar que tot això ‘requereix un canvi de cultura organitzativa d’ERC‘.
El futur candidat de ERC a les generals va reconèixer el ‘cabreig i desencantament’ de la societat catalana al ‘constatar que Catalunya té unes infraestructures de tercera per a un país de segona’, a més d’altres qüestions com ‘un finançament espoliadora‘ i va assenyalar que, amb això, ‘Catalunya ha perdut el lideratge hispànic sobre el qual descansava bona part del catalanisme’ autonomista.
Així, va considerar que Catalunya ‘es troba en una cruïlla històrica’ en la qual ‘el catalanisme està desorientat’, però es va mostrar convençut que aquesta situació ha comportat ‘una conscienciació social’ i fa que ‘cada vegada més gent asseu que Espanya és un llast que no ens deixa avançar’ i ‘associï el dret a decidir amb la noció d’una causa justa’.
