Bernat Gasull
Narrativa
Voliana Editors
Argentona, 2013
321 pàgines
17 €
“El dia 3 de juny de 1884, un bot amb catorze homes es dirigeix a un petit illot volcànic davant la costa d’Islàndia per caçar els darrers exemplars d’una espècie que es troba al llindar de l’extinció. Anys més tard, és en aquesta mateixa costa on un altre home és a punt d’enllestir un encàrrec singular: pujar d’un en un tots els volcans més emblemàtics d’Europa. Islàndia és el començament d’una aventura on el més arriscat no és fer el cim, sinó allò que, pujant-lo, et pots arribar a trobar: allò que no volies ni podies imaginar.”
Aquest podria ser el suggerent resum de la primera novel·la de Bernat Gasull, Viatge a l’illa dels pingüins. En tot cas, aquest resum ens dona només uns apunts del que és aquest llibre. Partint, efectivament, d’una trama novel·lística, Viatge a l'illa dels pingüins és una novel·la d’aventures i intriga, un llibre de viatges, una obra de natura…..
Hi ha llibres que desprenen una màgia especial. En el cas de Viatge a l'illa dels pingüins, aquesta màgia ens remet a aquelles lectures que llegíem de joves, aquells llibres d’aventures que ens atrapaven a la xarxa de les seves pàgines que ens transportaven en el temps a terres llunyanes, inabastables i poc conegudes. Aquells llibres ens situaven en èpoques generalment passades, mai viscudes, en tot cas. Ens endinsàvem en la narració i manllevàvem el paper al protagonista, tal era la nostra passió pel que llegíem. De fet, no podíem només llegir, n’havíem de ser els protagonistes. Alberto Manguel escrivia aquestes sensacions de la següent manera: “Recuerdo el placer sensual de llegar al final del libro y luego sonar despierto con los personajes (si me gustaban) durante muchos días imaginándome la continuación de sus vides y finales distintos”.
Alguna cosa té, efectivament, de tot això el llibre de Bernat Gasull, a partir de l’encàrrec editorial que rep el protagonista d’escriure un llibre sobre els grans volcans d’Europa. A Islàndia ha de socórrer un islandès misteriós (potser irreal?) que desencadenarà tota la història, amb una brúixola misteriosa que ens guia a través del món, de les terres nòrdiques als Pirineus catalans i fins a una ignota illa del Pacífic, i un manuscrit que ens portarà del segle XIX a l’actualitat. Amb una trama densa, que guanya en intensitat a mida que passen les pàgines, l'autor sap combinar perfectament l'exotisme que donen els grans espais naturals (i que li atorguen aquest deix de novel·la d'aventures), amb una part més propera geogràficament i pel que fa al personatge.
Viatge a l’illa dels pingüins manté la tensió de la trama a cada pàgina, amb una recreació i descripció de paratges i ambients molt minuciosa i, sobretot, una intensa descripció d’elements de la natura: els mateixos volcans, les plantes, la fauna (els pingüins protagonistes dels títol), tot utilitzant un llenguatge treballat, a voltes massa tècnic i científic. Aquest ric vocabulari, ens obliga, en tot cas, a mantenir l’atenció ben desperta i manifesta la doble tasca professional de l'autor, com a biòleg i també relacionat amb tasques de promoció de la llengua. Això fa Viatge a l'illa dels pingüins tingui també un vessant de difusió de la natura, de voler ensenyar-nos la riquesa i complexitat del que hi ha al nostre voltant (lluny però aprop en un món globalitzat) i que ens obliga a lluitar per la seva conservació.
Estem, en definitiva, davant d'un dels grans llibres de l'any i que, de fet, ja va ser reconegut com a tal amb el premi de la fira d'editorials independents Liberisliber el passat mes d'octubre.
