Fiona McFarlane
Traducció de Ferran Ràfols
Angle Editorial
Barcelona, 2014
320 pàgines
18,00 €
El debut literari de l'australiana Fiona McFarlane (Sydney, 1978) ha tingut, certament, un impacte a nivell mundial. La seva primera obra, The Night Guest, ha estat traduïda a 15 idiomes (entre ells al català per Angle Editorial) per editorials d'arreu del món a partir de l'edició original a Penguin a Austràlia. Les ressenyes han estat ben elogioses a mitjans com The Independent al Regne Unit, el Chicago Tribune o el Weekend Australian a casa seva. I, encara, a finals d'anyMcFarlane va rebre el primer premi Voss Literary.
El cert és que El convidat nocturn és una obra d'una extraordinària maduresa per a tractar-se d'un debut literari que s'endinsa en les relacions entre una àvia i la seva cuidadora de manera intensa, amb una escriptura emocional i emocionant alhora.
La plàcida vida de la Ruth, una jubilada que viu sola en una casa la platja, es veu alterada per la presència de la Frida, que un bon dia truca a la porta i diu que l'envia el govern per a cuidar-la. Sense més detalls de la seva procedència oficial, la Frida s'anirà introduint en la vida de la Ruth i ocuparà un espai preeminent a la casa. De manera imperceptible, la Ruth iniciarà un camí de desconnexió del seu món habitual, tant físic com familiar i personal, i només tindrà tractes amb el món a través de la Frida que s'apodera de la vida i la ment de l'àvia. Fins aquell moment, la Ruth és una dona feliç, amb els records del seu passat ben present, que analitza la seva aventura vital i el que ha fet bé o malament. Una antiga relació tornarà per a ocupar un primer pla, mentre la Frida lluitarà per a allunyar-la, tant d'aquesta nova parella com dels fills. Però el dubte esdevé una constant en la seva realitat amb la presència de la seva encantadora cuidadora. És manipulació, però és també el pes dels anys i el desgast de la ment.
El prodigi narratiu fa que de fet, el lector, faci el mateix viatge que farà la Ruth. El lector percep la Frida com una persona agradable, potser intueix que té alguna fosca intenció, però al principi tot sembla rutllar bé. De cop i volta, sense esperar-ho el lector queda immers en una riuada d'esdeveniments. La Frida s'ha apropiat de la personalitat de la Ruth i la porta cap al punt on la volia portar de bell antuvi.
La història és efectivament el que els anglosaxons en diuen un thriller psicològic. Però és també una reflexió sobre la soledat, la demència, la vellesa, el pas dels anys, el que hem deixat enrere, les oportunitats perdudes, la confiança i la naturalesa de les relacions humanes…
La Fiona McFarlane ha bastit una història intensa i, a voltes, angoixant. Però és també una bella història. La duresa conviu amb la tendresa, la maldat amb la l'amor de les relacions humanes, la mort amb la vida… I ho fa amb aquella manera d'escriure que tenen molts escriptors d'economia en el llenguatge, amb les paraules justes, sense ni una de més que sigui innecessària.
Efectivament, un debut excepcional d'una escriptora d'enorme talent.
