Alexandre Cirici (1914-1983) va ser una peça fonamental en la cultura catalana a la segona meitat del segle XX, impulsor i renovador de la crítica i la historiografia artística catalana, a banda d’incansable lluitador per les llibertats del país.
La seva voluntat de sistematitzar i organitzar la producció artística catalana va donar com a fruit els volums L’arquitectura catalana (1955), L’escultura catalana (1957) i els dos volums de La pintura catalana (1959). Més tard arribarien, amb una altra dimensió, Arquitectura gòtica catalana (1968) i Ceràmica catalana (1977).
L’escultura catalana va ser publicat originàriament el 1957 per l’Editorial Moll, i ara veu de nou la llum en edició de Quaderns Crema, que ja havia reeditat, el 2016, La pintura catalana.
En aquest volum Cirici fa un somer i precís viatge a la història de la l’escultura als Països Catalans, d’ençà les figuretes de terra cuites trobades a les tombes Púniques d’Eivissa i datades del segles VIII a.C. i fins a les formes orgàniques de Josep Maria Subirachs. De manera precisa, preciosa i pedagògica, Alexandre Cirici, sap sintetitzar l’essencial i oferir-lo amb interès al lector, poc o molt afeccionat a l’escultura, però segur que amb un cert interès cultural. Relaciona, tanmateix els fets plàstics amb medi que els ha originat, cosa que ens permet fer-nos una idea de l’època determinada en què ens situem.
No es tracta purament d’un tractat teòric, sinó d’un exercici de contemplació de les obres descrites, situades en el seu context, i que ens donen una dimensió precisa del gran cabal cultural que acompanya la història del nostre país.
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967
Quaderns Crema reedita ‘L’escultura catalana’, d’Alexandre Cirici, un assaig clàssic de la història de l’art al nostre país
|
- Publicitat -
Publicitat
