Els decrets de concessió de les Medalles d’Or reconeixen per una banda la trajectòria de qui va ser president des del 1980 fins al 2003, Jordi Pujol, així com la seva dedicació absoluta al servei de Catalunya, les institucions i la gent, la qual cosa l’ha convertit en el ‘pare fundador del catalanisme’ del segle passat. D’altra banda, s’ha fet mereixedor a l’expresident Maragall d’aquesta màxima distinció pel ‘seu llegat polític’ que representa un projecte de futur per a la Catalunya del segle XXI. La seva figura s’ha convertit en un referent intel·lectual de la construcció europea.
Ambdós expresidents s’han mostrat agraïts per aquesta distinció i han coincidit a reivindicar Catalunya com a nació. El primer a parlar ha estat Pasqual Maragall qui s’ha referit a l’actual president de la Generalitat, José Montilla, com a un ‘nou català’ que ha ‘mamat’ la Catalunya obrera dels edificis de setze pisos sense ascensor de Cornellà de Llobregat, ‘quan ell hi va arribar.’ ‘Un barri tan català’ com el de l’Eixample de Barcelona, la plaça del mercat de Vic, o la Catalunya dolça del Baix Empordà.
D’altra banda, Maragall ha afirmat que en l’Europa ‘diversa’ Catalunya serà ‘una nació’, perquè s’ha de ‘preservar l’espècie’, i ‘se sap’ que la ‘pèrdua de diversitat afebleix les espècies’. I ha desitjat que ‘algun dia’ Catalunya sigui reconeguda com a nació ‘no sols en el preàmbul del seu Estatut, sinó en la Constitució del seu estat’. I ha afegit que ‘tot arribarà’ perquè la ‘paciència’ no ha estat ‘mai una virtut absent del nostre arsenal’ i ha considerat que en aquests moments s’està en la ‘parsimònia sistemàtica’ i ‘no perquè simplement estiguem farts de tot’ sinó perquè hi ha arguments i aliats en l’Europa multiestatal on hi ha ‘més cultures que països i més nacions que estats’.
Així mateix, Maragall ha mencionat els reptes que ha d’afrontar Catalunya per ser-hi a Europa i arribar a convertir-se en un país punter, sensible i ric.
Tot seguit ha iniciat el seu parlament Jordi Pujol qui també ha centrat el seu discurs en la realitat històrica de reconèixer Catalunya com a país. I ha explicat que Catalunya ‘no és fruit’ de ‘cap Constitució’ ni de ‘cap partit polític’ ni de cap ‘programa electoral’. I és per això que ‘Catalunya no s’ha d’adaptar a la Constitució sinó que aquesta, ‘sigui la que sigui’ és qui s’ha d’adaptar i ‘respectar-la’. Pujol ha continuat dient que en la ‘defensa d’una identitat pròpia ningú ens podrà igualar en el conjunt de l’estat’. ‘Ens volen harmonitzar en tot’, ha afirmat Pujol, i ha afegit que ‘no podran reduir a un mínim comú denominador’ una institució que ha tingut un president Companys qui va ser afusellat per ser president de la Generalitat.
L’expresident Pujol ha conclòs el seu parlament aclarint que la institució té la funció de ‘servir Catalunya’ i que es deu a la seva ‘identitat’ i ha demanat que ‘que tots’ sàpiguen ‘ser fidels continuadors’ a aquesta tradició.
L’acte ha estat finalitzat pel discurs de l’actual president de la Generalitat, José Montilla, qui ha dit que ‘el futur de Catalunya no està escrit’ sinó que serà aquell ‘que escriguin els catalans’. I ha afegit que se sent ‘orgullós’ de les pròpies arrels, però també ‘respectuós’ de les dels altres. I ha reconegut que Pujol i Maragall han estat mereixedors de la Medalla d’Or per ‘exemplificar el patriotisme i per la seva obra feta’.
Així, els expresidents ‘formen part de la memòria viva i de la consciència col·lectiva de Catalunya’, ha afirmat Montilla. A més són figures en les quals ‘trobo un referent i un mestratge’.
El president, ha dit, però, que ara s’ha de trobar el camí del futur de Catalunya, sobretot, si els polítics entenen que ‘cal unió’ en els objectius ‘nacionals del país’, tant pel que fa en l’àmbit mundial com en el desplegament normatiu i legislatiu de les potencialitats del nou Estatut.
