Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

Política i religió, incompatibles?

Als partits polítics hi ha ciutadans de tot tipus i condició, des d’ateus furibunds fins a cristians practicants, i a primera vista sembla possible compaginar les conviccions religioses amb l’activitat […]

Redacció
Redacció 05/12/2007

Als partits polítics hi ha ciutadans de tot tipus i condició, des d’ateus furibunds fins a cristians practicants, i a primera vista sembla possible compaginar les conviccions religioses amb l’activitat cívica i política pel país.

Però no per tothom. La senadora del PSC, excomunista i fundadora del partit, Mercè Aroz, abandonarà el seu càrrec i la política activa després que el seu partit tirés endavant legislacions com la que permet el matrimoni i l’adopció a les parelles homosexuals, mesures que, segons ella, “xoquen contra l’ètica cristiana”.

Es donen les circumstàncies que Aroz era “marxista” abans de convertir-se al cristianisme aquests darrers anys. La conversió ha estat extrema, i en la seva renúncia Aroz ha deixat anar bombes contra el laïcisme, un dels pilars de l’Europa moderna, demanant un tracte positiu vers el fet religiós enlloc “d’intentar imposar el laïcisme”, i insistint en que caldria facilitar l’educació religiosa als centres escolars.

Es de celebrar que Aroz hagi reflexionat i, abans d’utilitzar el seu càrrec en la defensa d’uns valors cristians que xoquen amb la legalitat, decideixi plegar i deixar el seu escó a algú sense aquesta mena de problemes morals.