Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

Passes endavant en la unitat d’acció

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.– Les notícies sobre el punt madur de la negociació del full de ruta i la incorporació de tres experts proposats per Esquerra, del nivell de Gemma Calvet, Marcel Coderch i Josep Ginesta, en suport de l’acció governamental fins el 27-S, són un bon indicador que (amb tots els però que vulgueu) caminem en la bona direcció. Ara només cal no deixar-nos arrossegar més per la tàctica descoratjadora de l’establishment i superar el caïnisme i el pessimisme malaltís de massa sobiranistes, referendat per la demoscòpia. Tornar a carregar les piles i sortir al carrer per escoltar, parlar i convèncer. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Redacció
Redacció 14/03/2015

Aguirre, Esperanza(candidata del PP a l’alcaldia de Madrid).
Suspendre la realitat.
Tot i que es difícil escapolir-se’n, reconec que (més enllà de compadir-nos pels pobres guàrdies urbans de la capital) no m’interessa gens la seva nova aposta política; no farem aquí com alguns mitjans catalans que, bona part del cap de setmana passat, dedicaven quatre de les seves cinc primeres notícies de l’edició digital a la política local madrilenya. Aguirre és notícia perquè ha proposat suspendre la realitat i deixar-la fluir només a porta tancada. Diu que, d’entrada, l’Athletic i el Barça no haurien de participar a la Copa perquè ni els clubs ni les seves aficions respecten els símbols espanyols (recordeu la dita, no barregeu mai política i esport!). Si no hi ha més remei, però, ja que han arribat a la final, caldria suspendre-la o com a mal menor i jugar-la a porta tancada. Les opinions lliures, però cadascú a casa seva.
 
Camats, Dolors(co-coordinadora d’ICV).
Confiança infinita.
Encapçalant un grup de veterans independentistes (alguns d’ells en retirada, com ara Jaume Bosch o Ricard Gomà), la diputada Camats ha publicat un article aquesta setmana a l’ARA per justificar la nova oportunitat que pretenen que la majoria dels catalans atorguem a una Espanya que ja ha demostrat per activa i per passiva, de totes les maneres possibles, que no ens vol sinó com a súbdits pagans. Diuen que ningú podrà expulsar-los del sobiranisme. No, i ara! Simplement, tot el sobiranisme, amb l’ANC i l’Òmnium, començarà, després del 24-M, una intensa campanya per la independència fins el 27-S, demanant el vot per construir un estat independent, a partir d’un acord mínim que constarà als programes electorals de CiU, ERC, la CUP i qui vulgui afegir-se. ICV-EUiA no hi serà i els seus vots seran comptats aquella nit amb els de Ciudadanos i el Partido Popular.
 
Català, Neus (supervivent del camp nazi de Ravensbrück).
Més memòria que mai.
El president Mas ha respost al sectarisme d’alguns atorgant la Medalla d’Or a una veterana lluitadora comunista per la memòria de l’horror, la gairebé centenària resistent al nazisme Neus Català. És un record més necessari que mai, ara que, al nostre país, el protofranquisme (per a vergonya immensa de l’Europa malalta que el premia) torna a disposar de mitjans ingents de propaganda, ben parats per sufocar l’exercici de la lliure determinació del nostre poble. Com ella, la resta dels catalans som també al final d’una gran carrera de fons. En paraules d’un altre dels guardonats, l’escriptor (memòria diària del nostre present) Josep Maria Espinàs, ens “cal resistir amb la duresa del ferro si volem aconseguir el premi de l'or: la independència”. L’exemple de tots dos, resistència i constància, les qualitats que necessitem per guanyar.
 
García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Setmana gloriosa.
L’acció del ministeri que defensa els interessos d’Espanya a l’exterior mereix atenció aquesta setmana. El consolat espanyol a Brussel·les va expulsar fa uns dies un català de les seves instal·lacions davant la seva proposta perquè no li era admès un document judicial escrit en català. El més bo de tot, li van dir que anés a la delegació de la Generalitat perquè li traduïssin: però, en què quedem, no eren sobreres perquè els interessos dels catalans ja estan ben representats per la diplomàcia depenent de Madrid? Per arrodonir la festa, el ministre ha declarat secretes les despeses ingents de les 117 ambaixades i consolats (no com les oficines exteriors del Govern català!), alhora que el Parlament europeu clavava un nou mastegot al Govern espanyol per la seva insistència a marginar Kossove en el concert internacional de les nacions. Ridícul rere ridícul.
 
Iglesias, Pablo(secretari general de Podemos).
Monarquisme d’enquesta.
Tancat al despatx, observant les enquestes. És fàcil imaginar-se així, hores i hores, l’equip que comanda el partit del bucle. Marxisme pur, tenen uns principis, però estan sempre disposats a canviar-los si cal. Han comprovat que l’opinió de la majoria dels espanyols sobre la monarquia és positiva. Que tot i les caceres majors i menors del pare, la institució conserva uns índexs de popularitat notables. I han pensat que, tot i que són republicans de mena, no poden enfrontar-s’hi a camp obert. Solució: que Felip VI es presenti per ser cap d’Estat. Amnèsia total sobre el que els borbons han representat per a la llibertat dels pobles peninsulars. Més centralisme madrileny. Com sempre. Una altra vegada (i ja comencen a ser unes quantes), autèntica impostura. “Postureo” regenerador que cada dia cola menys i que, víctimes de la seva giragonsa populista, encara els caldrà accentuar.
 
López, Sergi (actor).
Agents del procés.
Lligat de fa anys a la CUP, el recordem en aquell celebrat discurs el dia de la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana: aquesta setmana (recordem-ho amb alegria, caram!) ha fet exactament tres anys del naixement d’una institució que ja és clau en la història del nostre país. Sergi López ha aprofitat una entrevista al diari argentí de referència, “La Nación” per explicar, amb senzillesa, perquè els catalans volem fer la nostra, exactament igual que ells. Cada nació té dret a autogovernar-se i la nostra només pot fer-ho, essent respectada i digna, si surt d’Espanya. L’actitud de l’actor, com la del jutge Vidal justament homenatjat aquests dies a Girona, apel·la a la responsabilitat de cadascú en l’èxit del procés d’alliberament nacional. Més encara en aquests moments en els quals, a banda i banda (incomprensible) s’intenta insuflar pessimisme per terra, mar i aire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis