El conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va participar en els actes de commemoració de la diada de l’Onze de Setembre, que se celebrava per primera vegada a la capital francesa, va explicar que preveu desplegar els articles de l’Estatut, el 194 i el 198, per exemple, que permeten la projecció internacional de Catalunya en forma de delegacions oficials a l’estranger o de participació en organismes internacionals com la UNESCO. ‘Es tracta de complir la llei, però també d’un acte de justícia cap a Catalunya. Res ni ningú podrà impedir que Catalunya aspiri a l’excel·lència’, va afirmar en un discurs pronunciat a la Maison de la Catalogne davant de l’ambaixador espanyol a París, Francisco Vilar.
Protodiplomàcia catalana
La secretaria d’Afers Exteriors de la Generalitat, que amb el nou govern ha passat a dependre de la conselleria de la Vicepresidència, manté la projecció de Catalunya a l’estranger com un dels principals objectius d’aquesta legislatura. Malauradament, com que Catalunya segueix dintre de l’Estat espanyol, la màxima autonomia que pot dur a terme si ens referim a matèries d’exterior és molt limitada. De fet, va ser un dels temes més retallats i ‘planxats’ per la comissió estatutària al congrés espanyol encapçalada per Alfonso Guerra. Concretament, el terme polític que defineix la capacitat d’autonomia d’afers exteriors catalana és la protodiplomàcia. Aquesta mai pot entrar en conflicte amb la de l’Estat constituït, sinó estaríem parlant de paradiplomàcia, paraula prohibida en el ministeri d’Afers Exteriors.
Com sempre, depenent de l’Estat espanyol
Només Catalunya té certa llibertat en l’àmbit cultural, com és el cas de la UNESCO. Tot i això, necessita el vist-i-blau espanyol. Així, fonts del ministeri d’Exteriors francès i de l’organització internacional descarten que aquest reconeixement pugui arribar sense una petició de l’ambaixada espanyola a París, un tràmit que de moment sembla poc viable.
La proposta
En els pròxims sis mesos, la Generalitat pretén obrir delegacions a Nova York i Berlín, però aposta per la Maison de la Catalogne com a punta de llança, pel gran impuls que suposaria obtenir el suport de la UNESCO, amb seu a París. El personal de l’oficina parisenca treballarà també per assolir el reconeixement de l’Estat francès, una operació iniciada per l’anterior directora de la Maison, Montserrat Casals, destituïda al març passat, de qui ahir Carod va saludar-ne “la bona feina”.
Els plans de Carod pretenen pal·liar “la principal anomalia lingüística a la UE”, segons va dir ahir a París, on va pronunciar un discurs en un francès acceptable. El va acompanyar el president del Parlament, Ernest Benach.
