Comencem el 2017 deixant enrere un any estrany, i amb auguris confusos sobre el que ens espera. La desaparició de referents que han marcat una època com Fidel Castro –arran de la mort del qual la professora d'origen cubà, Ana Dopico ha escrit un interessant comentari autobiogràfic–, i el desconcert creat per la victòria de Donald Trump –a propòsit de la qual Jordi Puntí fa una afinada reflexió sobre el paper dels mitjans– es combinen amb efemèrides a celebrar, com el quarantè aniversari de la nostra revista i els deu anys de feina editorial, que commemorarem de diverses maneres, sota la fórmula [40+10]. En aquest sentit, l'article de Jaume Muñoz Jofre sobre el naixement de L'Avenç i els seus primers deu anys de vida acompanyen la nova secció Tria L'Avenç, en la que, al llarg de tot l'any, recordarem alguns dels articles i números més significatius de la nostra trajectòria.
L'arribada del nou any també comporta la benvinguda d'una nova col·laboradora: l'escriptora Anna Ballbona agafa el relleu d'Adrià Pujol a la secció de Relats, en aquest cas per imaginar Disbarats a partir de notícies més o menys absurdes aparegudes a la premsa. Parlant d'incongruències, Manuel Vicente Izquierdo ens explica la història del concert el 1980 d'un grup musical tan notòriament anticomunista com els Ramones a la Festa de Treball que organitzaven els comunistes catalans anualment. En aquest número també repassem, a l'entrevista del mes, la trajectòria professional de Cristina Gallach, periodista osonenca que actualment comanda la comunicació de l'ONU, a l'entrevista del mes.
