Dijous, 14 de Novembre de 2019 - Edició 476
La República

Mor Juan Antonio Samaranch, delegado nacional falangista i expresident del COI

Juan Antonio Samaranch, delegado de Deportes del règim franquista i expresident del Comitè Olímpic Internacional (COI), ha mor aquest dimecres als 89 anys a causa d’una afectació cardíaca greu. Samaranch, que va ingressar diumenge a l’Hospital Quirón de Barcelona, havia superat les primeres 48 hores d’hospitalització, però finalment ha mort aquest migdia. Durant el franquisme, Samaranch va estar afiliat a Falange Española i va aconseguir arribar a ser procurador de les Corts franquistes, conseller d’Esports a l’Ajuntament de Barcelona, delegat nacional d’Esports i president de la Diputació Provincial. Gràcies a aquestes influències va iniciar la seva carrera en l’olimpisme l’any 1974, assolint la presidència del COI l’any 1980 i abandonant-la el 2001, durant la qual va propiciar la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona l’any 92.

Redacció
Redacció 21/04/2010

Samaranch va ser ingressat diumenge passat després de notar els símptomes d’una insuficiència cardíaca i, tot i que va superar bé les 48 hores posterior, els metges van explicar aquest dimarts al vespre en roda de premsa que ‘no eren optimistes’ amb la seva evolució.

El director del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Quirón, Rafael Esteban, va dir llavors que Samaranch té ‘una mala salut de ferro’, en referència al seu ingrés en anteriors ocasions per la mateixa afectació.

Una vida entre el règim i el COI

Nascut el 17 de juliol del 1920, Joan Antoni Samaranch, marquès de Samaranch, es va afiliar de ben jove a la Falange Española y de las JONS, i va tenir una dilatada trajectòria política durant la dictadura franquista. El 1964 va ser procurador a les Corts del règim franquista, i hi va ser present durant tres legislatures, fins al 1977. L’any 1955 va entrar a l’Ajuntament de Barcelona com a regidor d’Esports fins el 1962 i uns cinc anys després, el 1967, va prendre possessió com a delegat nacional d’Esports.

Fou també seleccionador estatal d’hoquei sobre patins i posteriorment president de la federació espanyola d’aquest esport. També va ser president del comitè olímpic estatal, del 1967 al 1970 i de la diputació de Barcelona de 1973 al 1977. Membre del Comitè Olímpic Internacional des del 1966, en fou vicepresident el 1974-78 i president del 1980 al 2001. Durant el seu mandat presidencial al COI, Barcelona fou nomenada (1986) ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics del 1992.

L’any 1973, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona i quatre anys després ambaixador de la Unió Soviètica. Va ser ambaixador fins l’any 1980 i president de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona entre el 1987 i el 1999, any en què fou designat president honorífic de l’entitat. El 1993 rebé la medalla d’or de la ciutat de Barcelona.

El 1985 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Medalla d’Or de la Generalitat i el 1988 va obtenir el Premi Príncep d’Astúries dels Esports. L’any 1991 el rei espanyol el va nomenar marquès de Samaranch.

La seva carrera a la direcció del Comitè Olímpic Internacional va començar el 1980, del qual va ser president fins el 2001, després dels Jocs Olímpics de Sydney, quan va ser substituït pel belga Jacques Rogge. Durant l’equador del seu mandat, Barcelona va acollir els seus primers Jocs Olímpics de la història, que van comportar una metamorfosi de dalt a baix de la ciutat de Barcelona.

Un dels seus episodis més foscos del seu mandat, però, va ser quan van sortir a la llum els suborns a directius del Comitè Olímpic Internacional per afavorir determinades candidatures per a la celebració dels Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern, especialment en els jocs de Salt Lake City, l’any 2002.

Relacionats