Amics i companys de professió, com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ana Belén, Víctor Manuel i Sisa, entre d’altres, li preparaven un homenatge per al pròxim 16 de desembre al Teatre Nacional de Catalunya. Fins als últims dies, Humet va estar repassant les lletres les cançons perquè fossin transcrites correctament tal com ell les va escriure.
Joan Baptista Humet va iniciar la seva carrera discogràfica a principis dels anys setanta amb la cançó que va dedicar a la seva germana Gemma, i que va anar acompanyada d’altres composicions interpretades en català com ‘Busco una flor’, ‘Fulls’, ‘Tonades’… i ‘Kristine’, amb la qual va guanyar el primer premi del festival internacional Dorna de Vigo, l’any 1971.
Poc després, va iniciar l’època de cançó en castellà, la seva llengua materna, amb peces vàlua poètica i de testimoniatge social amb èxits tan aclaparadors i populars com ‘Clara’ o també ‘Hay que vivir, Terciopelo’ i ‘Que no soy yo’, entre d’altres, que varen tenir enorme ressò, no tan sols a l’Estat sinó també a tota l’Amèrica Llatina, on hi va actuar repetidament, convertint-se en un dels cantautors més emblemàtics i de referència dels anys 80. Fa quatre anys, al 2004, va tornar a composar i cantar deixant-nos com a última obra el disc titulat, ‘Sólo bajé a comprar tabaco’ (2004).
