Mikimoto assegura que amb Minobis es van ‘moure peces de forma arbitrària’ fins a ‘malversar l’herència i l’audiència de Catalunya Ràdio’, provocant ‘col·lapses en la graella’, tot i que assegura que aquests primers canvis eren de bona fe. Segons ell, és només a partir d’arribada d’Oleguer Sarsanedas a la direcció, un professional de la casa, que ja ‘és més difícil parlar de bona fe’, ja que ‘altrament no s’entén el fet de deixar escapar tants puntals de l’emissora. És més, no conec cap gestor d’un mitjà de comunicació que estigui disposat a prescindir dels fonaments d’aquest mitjà, els que el fan líder amb tanta displicència’.
Entre les ‘episodis difícils de pair’ en la gestió de Sarsanedas Calçada destaca ‘quan es reconeix que la competència (referint-se a RAC1) guanya oients gràcies “als canvis que hem fet” i creient que ens n’hem de felicitar perquè “s’ha ampliat la ràdio en català”‘.
Mikimoto també es refereix al cas concret de Xavier Solà, qui ‘encara no fa un any la direcció li demanava a corre-cuita que els fes un favor per tapar un nyap: fer-se càrrec del migdia en comptes de dirigir un programa a mitjanit com havien pactat feia mesos’, i a qui, aquest estiu, el substitut d’Oleguer Sarsanedas, Ramon Mateu, li tornava el favor ‘dient-li que “no entra en els plans de la nova graella”. I que fent un gran esforç, li poden oferir… de 3 a 6 de la matinada’.
Segons Calçada, ‘cal ser molt mesell en el sentit més primigeni del terme per oferir-li la matinada com un favor. La resposta d’en Solà no ha sorprès els qui el coneixem. Fan com és de la rebosteria, ha dit que aquest xuixo se’l mengi algú altre’.
Mikimoto assegura que Solà va plegar amb tota la dignitat del món, ‘una dignitat que encara és ben viva en una gran part de professionals de Catalunya Ràdio i que com la crosta, costarà d’arrencar. Afortunadament encara hi queda molt talent. Algú va dir que la veritat sempre triomfa. N’estic convençut. Potser tard per a nosaltres, però arribarà.
