El Grup parlamentari d’Esquerra Republicana, oposats des de l’inici a la Llei de memòria històrica pactada per PSOE i IU, ha sumat avui els suports dels diputats d’Eusko Alkartasuna, Nafarroa Bai (coalició electoral navarresa en la qual també hi està integrat el PNB) i la Chunta Aragonesista en l’oposició al pacte PSOE-Iniciativa per a la Llei perquè “no anul·la les sentències que van condemnar a mort a desenes de milers d’antifranquistes i obliga els represaliats a iniciar un autèntic via crucis judicial per tal de poder arribar a cobrar, d’aquí uns anys, algun tipus d’indemnització, sempre i quan el jutge de torn així ho consideri”.
Begoña Lasagabaster (EA), Uxue Barkos (NaBai) i José Antonio Labordeta (Chunta Aragonesista) han acompanyat el portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, durant una roda de premsa a la Cambra baixa espanyola per tal de mostrar el seu suport a les tesis dels independentistes catalans. A més, els diputats han reclamat que s’obri -com es fa en qualsevol llei en tràmit- un període de compareixences de “relleu i renom internacional” –us en vam informar fa uns dies– per tal d’il·lustrar els parlamentaris sobre les seves experiències en processos de transició d’una dictadura a un règim democràtic com els premis Nobel Rigoberta Menchú, Adolfo Pérez Esquivel, membres del Congrés Nacional Africà o del Sinn Féin nordirlandès.
La demanda ha estat formalitzada avui dimecres: I demanen el testimoni de personalitats de la talla com el clergue pacifista sud-africà Desmond Tutu (a la foto lateral) o Martin McGuiness, antic cap de l’IRA, per tal que opinin sobre aquest projecte i aportin tant la seva “experiència” com una “mirada exterior”.
El projecte de Llei de memòria històrica ha estat desbloquejat després del pacte entre PSOE i IU. L’actual redactat de la llei no anul·la les sentències del règim franquista com la que va condemnar i fer afusellar el president Lluís Companys. Tampoc no fa una condemna explícita a la dictadura.
