Merkel no veu amb mals ulls la independència de Catalunya

En poc temps Catalunya he fet un pas de gegant
 
Catalunya tenia, i encara té, dos reptes importants en l’àmbit internacional; el primer que el món conegui  la voluntat de la majoria del poble català d’esdevenir un nou estat d’Europa; el segon que s’escoltin les seves raons. En aquest sentit, les manifestacions  de la Diada i la Via Catalana han estat definitives per situar Catalunya al mapa, com també han estat important la tasca de l’acció exterior del Govern i de la diplomàcia catalana, a la que cal sumar-hi iniciatives de partits i entitats. I el més important de tot, s’ha fet de forma pacífica i cívica lluny d’altres reivindicacions més sonores per estar vinculades a la violència.
 
 
El govern espanyol, un aliat del procés
 
Un aliat que no s’esperava i que ha fet una enorme feina ha estat el govern espanyol. Les declaracions i actituds que han mostrat al món el president espanyol i el seu ministre d’Afers exteriors han contribuït enormement a internacionalitzar el procés sobiranista i també a que el món pari l’orella a les raons del poble català. Pressions a les cancelleries per barrar el pas a la diplomàcia catalana, com assegurava el conseller Homs, pressions a Obama perquè es pronuncies en contra l’autodeterminació dels pobles, o les pressions als mitjans internacionals per tal que “comprin la seva versió”,  han posat en evidència el govern espanyol i han despertat la curiositat d’assessors i governs que d’altra manera no hauria prestat tan fàcilment atenció a les raons dels catalans per reclamar la seva independència.
 
Europa atònita davant el comportament de Rajoy i Margallo
 
Un fet que s’ha detectat és que el discurs de Rajoy negant la democràcia al poble català i tancant la porta a un diàleg sense línies vermelles, ha sorprès enormement la classe política, la diplomàcia europea i a molts experts universitaris i assessors dels  diferents governs, que  malgrat saber de les mancances democràtiques d’Espanya, ni en somnis es pensaven que Espanya fos capaç d’esgrimir uns plantejaments tan poc democràtics en ple segle XXI.