Llansana recorda que, a la primera entrevista que va concedir quan va aconseguir l’acta de diputada, el 2003, ja va explicar que la seva vocació política era temporal. ‘Per tant seria incoherent que després de dues legislatures no plegués’, afirma.
Reconeix que ‘ha estat una decisió difícil; deixar la política costa perquè és una feina que ‘enganxa’ molt: demana dedicació exclusiva durant aquests anys, absorbeix i sempre tens la sensació que no has acabat mai d’enllestir-ho tot’.
Tot i la seva retirada com a diputada, explica que continuarà com a militant de base, perquè ‘ERC és la millor eina per construir un Estat propi i estic convençuda que les eleccions ens aniran molt millor del que diuen les enquestes. Si prenc aquesta decisió no és pas perquè no cregui en el projecte d’ERC, al contrari, la prenc per la manera que tinc d’entendre la dedicació política. Els polítics hem de tenir sempre ben present que som efímers i és bo que sigui així. Des del partit ho han entès.’
Dos llocs vacants entre els cinc primers
A les eleccions del 2006, Llansana va ocupar la cinquena posició de la llista d’ERC per Barcelona, just per darrere de Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós, Anna Simó i Josep Huguet.
La seva baixa, juntament amb la ja coneguda de Carod-Rovira, fan que Puigcercós tingui ara moltes més facilitats per a conformar una candidatura amb noms nous que transmetin una clara imatge de renovació.
Candidata a Igualada
Llansana també desmenteix a anoiadiari·cat que renunciï a tornar a formar part de la llista d’ERC per preparar-se com a candidata republicana a l’alcaldia d’Igualada. ‘Sigui qui sigui el candidat d’Esquerra, tindrà el meu suport per tirar endavant aquest projecte’, assegura.
Sobre el seu futur professional, explica: ‘La dedicació política fa que hagis d’ajornar molts projectes personals i professionals, i ara el que faré és reprendre’ls. No he descartat anar un temps a l’estranger a acabar una etapa formativa, i tinc molts projectes al cap.’
