A Maragall ja li és igual tot. Creu que és el moment d’explicar tot el que s’ha aguantat quan era president. Fa uns dies en una entrevista a un diari Italià afirmava que l’esforç per formar l’Estatut fou inútil. Doncs ara encara ha explicat més afers:
L’expresident assegura haver-se sentit “personalment traït” després que Zapatero es comprometés a aprovar l’Estatut que sortís del Parlament. “Tinc la impressió que el plantejament inicial s’ha perdut i que l’objectiu ambiciós que ens havíem plantejat aquí i allà perilla”, ha dit, “un pas enrere molt evident”. José Luis Rodríguez Zapatero li va manifestar en una trobada a la Moncloa que “preferia Montilla com a president”. En l’entrevista respon sentir-se traït pels “seus”.
En aquesta mateixa entrevista, l’expresident de la Generalitat afirma que el president de l’Estat espanyol “va fer un pas enrere respecte del seu federalisme inicial” i diu que, amb el pacte amb Mas per l’Estatut, “el Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista”. Respecte al cas Carod, Maragall ha dit que ell no volia expulsar-lo. Quan es feu pública la reunió a Perpinyà, Maragall es va veure forçat a expulsar-lo per pressions del PSOE, quan no era la seva voluntat.
Per acabar, Maragall continua essent el president del PSC però ha afirmat que es va sentir en moltes ocasions “sol”. A més, revela que la moció de censura presentada a Pujol la va fer “bastant en solitari”, perquè “alguns companys de grup no hi estaven d’acord”. ‘”Com si diguéssim”, afegeix, “la vam acabar de fer la Diana i jo, la nit abans”. “Vam tenir ajuda, no dic que no, però va ser una decisió bastant personal”.
