Edició 2098

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 23 de abril del 2024
Edició 2098

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 23 de abril del 2024

Localitzen el cos sense vida d’una de les catalanes desaparegudes a Mèxic

|

- Publicitat -

(Actualitzat 13:05 h 31/07/10)

Els equips de rescat han localitzat el cos sense vida de Neus Terradas damunt d’uns troncs al riu Tampaón, dins l’estat de San Luís de Potosí. La troballa ha tingut lloc a les cinc de la tarda hora local a vint quilòmetres d’on es va registrar l’incident amb l’embarcació de Miguel Maldonado. El cadàver presenta senyals de cops i nombroses contusions com a conseqüència de l’arrossegament de l’aigua del riu. Segons explica el diari local ‘Huasteca Hoy’, Neus Terradas va ser arrossegada uns dos quilòmetres fins caure de dalt d’una cascada de 105 metres d’alçada. A partir d’allà el seu cos es va desplaçar 18 quilòmetres fins a l’ubicació on va ser localitzada.

Publicitat

D’altra banda soldats de l’exèrcit s’han afegit a un operatiu de més de vuitanta persones format per agents de la policia i protecció civil. La força amb què baixa el riu està dificultant els treballs i la pluja ha tornat a fer acte de presència des de les sis de la tarda. És per aquest motiu que les unitats aèries han deixat de treballara a la zona mentre que es mantenen els operatius terrestres segons ha assegurat el responsable de Protecció Civil de la zona, Gerardo Cabrera, en declaracions a 3/24.

Segueixen desaparegudes Núria Terradas, Irene Carbó de Cassà de la Selva i Francisco Espasa de Lleida. Segons informen fonts de Protecció Civil, s’han suspés les tasques de rescat a les quatre de la matinada d’avui (hora espanyola) per la manca de llum. La recerca dels cossos es rependrà al matí al despuntar els primers rajos de sol.

El guia també detingut

Jaime Gómez Hernández, de 35 anys d’edat, era el guia que va portar als joves catalans fins a les cascades i també ha estat detingut per la policia i haurà de declarar davant del jutge. L’home, que resideix al carrer Manuel José Othon del municipi de Huasteca, hauria convençut en primer lloc a les tres noies de Cassà de la Selva i posteriorment als altre catalans per arribar fins dalt del riu on els esperava una barca. Dins el grup també hi havia una família mexicana de Veracruz composada per Ángel Pérez de 52 anys, Julia Hernández de 51 anys i la seva filla Nayelí Pérez de 22 anys. Pérez al veure la forta corrent va decidir que ell i la seva família no pujarien damunt de l’embarcació al considerar-ho massa perillós. No van fer el mateix els joves catalans que, convençuts de les paraules del patró de l’embarcació, van entrar dins el riu.

Acte de suport a Cassà de la Selva

L’Agrupament Escolta i Guia (AEG) la Claca de Cassà de la Selva ha organitzat per aquest vespre un acte de suport a les famílies de Neus i Núria Terradas, Irene Carbó (aquesta última era membre de l’AEG) i el jove de Lleida Francisco Espasa. L’acte tindrà lloc a les deu de la nit davant de les escales de l’esglèsia on es farà una concentració i lectura d’un manifest com a mostra de solidaritat amb les famílies afectades.

D’altra banda l’alcalde de Cassà de la Selva, Carles Casanova, ha decretat dol oficial per la mort de Neus Terradas, i les banderes del consistori ja onegen a mig pal. En aquest sentit el consistori ha decidit suspendre l’acte lúdic programat per avui a les set del vespre a la plaça de la Coma del municipi. Casanova ha destacat que encara els queda ‘un bri d’esperança’ de trobar en vida les altres dues joves que van ser engolides pel riu. D’altra banda, el batlle ha dit que les noies ‘no van ser advertides’ que es prohibia la navegació pel riu per l’augment del cabal a causa de les pluges. Les diferents administracions continuen en contacte amb les autoritats mexicanes per tal de dur a terme la repatriació del cadàver.

Visita del cònsol i mutisme dels supervivents

El cònsol d’Espanya a Tamaulipas, José Jesús Ortega Delgado, es va desplaçar durant unes hores al municipi de Aquismón per estar pendent dels avenços en les tasques de recerca i també va visitar el lloc dels fets. Per la seva banda Aina Frau i Bernat Palau s’han negat a fer més declaracions davant dels mitjans audiovisuals, entre ells l’enviat especial de TV3, Daniel Rubea, segons informa un mitjà local. Els dos supervivents, que en aquests moments es troben allotjats a un hotel d’Aquismón, han assegurat que emetran un comunicat per escrit les properes hores. Avui mateix Palau i Frau retornaran a Barcelona en un vol que sortirà de l’aeroport de Tamaulipas.

Entrevista a un mitjà local

Bernat Palau, el jove de Barcelona que va aconseguir escapar del fort corrent va ser entrevistat pel mitjà digital regionvalles.com. En aquests vídeos Palau apareix amb un impermeable groc, sota la pluja, en un paratge boscós que podria ser proper a la zona on van desaparèixer els quatre catalans més que viatjaven a l’embarcació. ‘Vaig veure el riu crescut i vaig veure corrents, però aquí no hi ha remolins ni res’, explica Palau a la filmació. Tot i així, va preguntar al patró de la llanxa si era segur creuar. ‘Ens va dir que sí’, afirma el jove català. Palau diu que el patró ‘ho va fer malament’.

Palau explica a l’entrevista gravada pel diari electrònic local RegionValles.com que, després que a l’oficina d’informació turística d’Aquismón els diguéssin que no es podia accedir a les cascades del Tamul, el guia Jaime Gómez els va oferir portar-los dient-los que no era perillós. ‘Era a la plaça buscant gent’, diu Palau a la gravació.

Francesc Espasa, Aina Frau i ell van preferir quedar-se esmorzant a la plaça major del poble i aleshores el guia va reaparèixer dient-los que hi havia 3 persones més interessades a anar fins les cascades –les germanes Neus i Núria Terrades, i Irene Carbó, totes tres desaparegudes. Palau afirma al vídeo que no les coneixia. ‘No en sé el nom’, diu.

A mig camí, els sis catalans es van trobar amb què havien de creuar el riu per arribar fins les cascades. ‘No ho sabíem’, assegura Palau. Va ser aleshores quan Palau va preguntar al patró de la llanxa, Miguel Maldonado, de 65 anys, si era segur creuar i aquest els va dir que ‘sí’.

Palau culpa el patró de la llanxa dels fets: ‘Si dirigeixes bé la llanxa pots enfocar. Però no ho va fer bé’, conclou Palau a la filmació.
 

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut