Divendres, 23 de juliol de 2021 - Edició 1093
La República

L’Eurocambra continua donant l’esquena al català

El debat sobre l’ús del català al Parlament Europeu no es reobrirà fins la pròxima legislatura, l’any 2009. Així ho ha advertit el president de l’eurocambra, Hans-Gert Pöttering, en la reunió que, per primer cop, ha mantingut amb els eurodiputats catalans Raül Romeva, d’ICV, Ignasi Guardans, de CiU, i Maria Badia i Teresa Riera, del PSC, aquest dimarts a la tarda a Estrasburg. Pöttering els ha anunciat que la reivindicació de poder fer intervencions en llengua catalana en el ple i en les comissions no tornarà a discutir-se en la mesa de l’eurocambra mentre ell en sigui president, és a dir, fins la legislatura que ve, i els ha recordat que ja s’ha debatut i rebutjat dues vegades. Pöttering tampoc no ha acceptat que els eurodiputats puguin trametre preguntes per escrit a la Comissió Europea i al Consell Europeu en llengua catalana, com sí que poden fer els ciutadans.

Redacció
Redacció 24/10/2007

Pöttering, del PPE, i el vicepresident i responsable de multilingüisme de l’eurocambra, Miguel Ángel Martínez, del PSE, s’han entrevistat per primera vegada, i durant més de mitja hora, amb Romeva, Guardans, Badia i Riera. I els han recordat que la mesa de l’eurocambra –formada pel president i els catorze vicepresidents– ja ha votat i rebutjat dos cops aquesta mateixa legislatura que els eurodiputats puguin parlar català. L’eurodiputat socialista català Josep Borrell, que aleshores presidia l’eurocambra, i el del PP Alejo Vidal-Quadras, que va fer campanya en contra de l’ús del català a Brussel·les i Estrasburg, no han assistit a la reunió d’aquest dimarts amb Pöttering. Tampoc no hi ha participat Raimon Obiols, també eurodiputat del PSC. Pöttering entén que la reivindicació catalana tornarà a ser rebutjada si es torna a discutir en la mesa de l’eurocambra, donat que les majories no han canviat ni canviaran fins després de les pròximes eleccions europees, fins el 2009.

La mesa de l’eurocambra que presidia Borrell només va aprovar que els ciutadans puguin adreçar-se per escrit en llengua catalana a la Comissió Europea i al Consell Europeu. Els eurodiputats, en canvi, no poden trametre preguntes en català a aquestes institucions. Romeva, Guardans, Badia i Riera han demanat que se solucioni aquesta incoherència a Pöttering, que els ha respost alertant-los de les ‘conseqüències’ que això podria comportar –com ara que altres llengües no oficials demanessin el mateix– si bé no s’ha tancat a seguir discutint aquesta reivindicació. El president i el vicepresident de l’eurocambra i els eurodiputats catalans s’han emplaçat a una segona reunió, encara sense data, en què Pöttering haurà de presentar una llista concreta amb les conseqüències polítiques i els impediments tècnics que suposaria que els europarlamentaris, com els ciutadans, també puguin entrar preguntes en català a la Comissió i al Consell.