L’ètica professional de Sardà i Cárdenas dinamitada

Sardá retratat, tot per l’audiència amb abús d’un discapacitat inclòs
 
Els fets van tenir lloc l’occtubre de 2002 i la sentencia determina que la entrevista està mancada, des de qualsevol perspectiva, “d’interès públic i la rellevància pública necessària” perquè estigui coberta pel “dret a la llibertat d'informació. “No només no tenia cap valor informatiu  sinó que, a més, va ser realitzada únicament amb propòsit burlesc, per ridiculitzar l'entrevistat, posant de relleu els seus signes evidents de discapacitat física i psíquica”, explicita la sentencia.
 
Cárdenas, l’espavilat  malparat
 
El TC ha tingut en compte un fet que no valorar el Suprem: “La garantia que l'acte voluntari d'acudir a l'entrevista comportava la consciència del que estava fent, garantia que en aquest cas havia de concretar-se en l'exigència a l'entrevistador que expressament s'assegurés que l'actor, amb una discapacitat física i psíquica evident, era clarament coneixedor de les característiques del programa en què s'emetia l'entrevista i de l'abast d'aquesta “.