Dos mètodes
El govern espanyol no ha volgut donar una única balança fiscal, sinó que n’ha donat sis, quatre calculades segons el mètode de flux de benefici, i dues pel de flux monetari. L’explicació, segons el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, és que no hi ha un sol mètode que es pugui considerar com a correcte, sinó que n’hi ha molts.
Les del flux de benefici situen el dèficit català entre el 6,38% i el 6,69% del PIB, segons les imputacions de l’IRPF i els interessos del deute per població. Les dues calculades pel mètode de flux monetari recullen un dèficit fiscal per a Catalunya d’entre el 8,69 i 8,70, i divergeixen en el repartiment de l’Impost de Societats en funció de la distribució territorial de la remuneració d’assalariats.
El sistema del flux monetari atribueix la despesa pública al territori en què efectivament es materialitza, i té per objectiu avaluar l’impacte econòmic de l’acció del sector públic en un territori. Per aquest mètode, s’assigna els sous dels funcionaris a la comunitat on treballen perquè s’entén que el territori és qui rep l’impacte econòmic.
En canvi, el flux del benefici assigna la despesa a la comunitat autònoma on resideixen els beneficiaris finals, independentment d’on es realitzi de forma efectiva. Per aquest mètode, la despesa associada, per exemple, als Ministeris, tots amb seu a Madrid, es distribueix entre totes les comunitats autònomes, perquè s’entén que la feina dels funcionaris estatals beneficia per igual a tots els ciutadans espanyols.
A la cua de l’Estat
Les xifres del Ministeri situen Catalunya en les primeres posicions de les comunitats amb més dèficit fiscal, on també consta Madrid, les Illes Balears i el País Valencià. Pel mètode del flux de benefici Catalunya és la tercera comunitat amb més dèficit fiscal, per darrere de Madrid (entre 8,87 i 9,13%) i les Illes Balears (entre 7,47 i 8,56%), mentre que pel de flux monetari se situa en segona posició, sempre per darrere de les Illes Balears (entre 13,96 i 14,20%), i sempre seguida pel País Valencià (entre 6,32 i 6,40%).
A l’altre extrem de la taula se situa Extremadura, que assoleix percentatges de superàvit fiscal d’entre el 15,01% i el 18,08%. Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla la superen en escreix amb percentatges de fins al 34,27% en el cas de Melilla.
Diferències amb les balances elaborades pel Govern
Les balances elaborades pel Ministeri d’Economia mantenen diferències amb els resultats obtinguts pel grup de 13 experts de la Generalitat. Segons l’estudi que el Govern va donar a conèixer la setmana passada, pel mètode del flux monetari el dèficit fiscal de Catalunya al 2005, va ser de 16.735 milions, un 9,8% del PIB català. El 2002 hi va haver un dèficit del 9,2%, el 2003 del 8,5% i el 2004 del 8,5%. Entre el 2002 i el 2005 va representar de mitjana el 9% del PIB (13.832 milions d’euros).
En canvi, el càlcul de la Generalitat segons el sistema del flux de benefici assenyala que el saldo fiscal de Catalunya amb l’Administració de l’Estat a l’any 2005 representa un 7,4% del PIB, és a dir, 12.629 milions. El 2002 el dèficit és del 6,7%, el 2003 del 6,1% i el 2004 del 6,3%. Per aquest sistema la mitjana del dèficit entre el 2002 i el 2005 és de 10.206 MEUR, un 6,6% del PIB català.
Anteriorment, el grup d’experts havia elaborat un altre estudi de les balances fiscals en base a l’any 2001 que recollia un dèficit del 8,8%, segons el flux monetari, i del 6,5%, segons el mètode de flux del benefici.
No es poden traslladar al debat del finançament
La publicació de les balances fiscals és una vella reivindicació per part de la Generalitat. El secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, ha assegurat que d’aquesta manera l’Estat compleix el compromís que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va adquirir en el debat d’investidura. A més, ha afirmat, la publicació posa de manifest els esforços de l’executiu espanyol per introduir ‘transparència’ per fer possible ‘un debat responsable’ allunyat de la ‘demagògia’.
No obstant, Ocaña ha assegurat que les balances fiscals són un producte econòmic i un càlcul orientatiu, de manera que ‘no es poden traslladar al debat del finançament autonòmic’. Un criteri que el ministre d’Economia, Pedro Solbes, ha reiterat una i altra vegada en les setmanes anteriors a la publicació d’aquestes dades.
El sistema actual ‘no és casualitat’, sinó ‘disseny’
En la seva compareixença Ocaña ha volgut destacar que les comunitats autònomes amb més renda per càpita són les que tenen més dèficit fiscal, mentre que les que tenen una renda per càpita ‘aporten menys’. Tot plegat, segons el secretari d’Estat d’Hisenada, ‘ni és sorprenent’ ni és ‘casualitat’, sinó que és així ‘per disseny’ perquè a l’Estat ‘hi ha un sistema progressiu que redistribueix renda entre territoris’.
Eradicar tòpics
Ocaña també s’ha mostrat confiat que la publicació de les balances fiscals serveixi per ‘eradicar tòpics’ que acompanyen amb freqüència aquest debat perquè permeten ‘valorar’ si ‘determinades regions contribueixen o no a la solidaritat’.
Segons ha explicat, de les dades se’n desprèn que ‘les regions riques efectivament contribueixen a la solidaritat sense cap mena de dubte’, tot i que ha esquivat parlar dels casos del País Basc i Navarra dient que si ho fes ‘estaria barrejant peres amb pomes’.
